United States or Togo ? Vote for the TOP Country of the Week !


Llavors, obligat altre cop a refugiar-se a la torre, va sentir nàixer dintre seu el desig de fer-ne un niu de treball, fecundant les terres que l'enrondaven.

-Si: perquè en Ramon és un home com un brau, i, ja veuràs, totes aquestes mosses solen tenir el seu pinxo! La noieta -de quinze anys- havia hagut de fugir de la seva tia. Estava en una dispesa immunda de la Riera Baixa. Tenia una cambreta que dava, per una finestreta, a un celobert tot negre. Allí, a la sortida del treball, se n'havia tornat, a esperar en Lluïset.

Ben mirat, volia i dolia, en Biel: volia perquè estimava, dolia perquè, malgrat el seu braó i la seva fam de treball, s'esgarrifava davant la pensada que qualsevol dia se li estronqués la sort. Quin daltabaix, aleshores! Desgraciat ell, desgraciat tothom: la Malena, el vell Costa, els fills que poguessin venir...

-No fas un treball honrat? ¿No tens els teus estalvis, el teu petit capital? ¿No cobres al cap del mes la teva feina? I ella (has de comptar amb ella, també), la vídua Avellana est

Tant justa l'escena de deixar la vida com jo, ningú ha fet. Ni flor, ni llor que dugui a l'aire aroma, al meu damunt planteu. Ni amic, ni amic saludi el clot aon mos òssos llençareu. perquè mon plany fini, haureu d'enterrarme en lloc erm y sol aon jamai puga veni a despertarme d'un aimant el plor. JUTGLAR No és treball pera mi el cantar; és un plaer, senyor. DUC Doncs jo't pago'l plaer.

Si la vostra màquina va de cap per una muntanya i George i vós sou llançats per la teulada d'una església, no em feu a mi cap retret. -Per George res no puc dir-vos. Al millor qualque cosa l'esparvera. Si passés un accident com el que dieu, el més probable és que no li fos grat; però descanseu, que jo em pendria el treball de fer-li veure que no havia estat per culpa vostra.

Tot aquell món era per a ell una dèu de inspiració. Quina errada, l'haver corregut tantes terres deixant la dèu d'un treball més fértil que no era l'execució de les obres dels altres!

Així, doncs, escolliren un nou indret i tornaren a començar. El treball s'arrosseg

A fi de comptes, tant de fatiga, tant de repós. I si, després de dotze o catorze hores de treball, en tenia mitja dotzena per a jeure, ja no necessitava més. Però mai se les prenia senceres, les sis hores.

I mentre el recaptador apretava el fermall de la corretja, de cop i volta segadors i espigolers que se'n tornaven a casa després del treball, es posaren a cantar la vella cançó: Quan penso en l'estimada! El silenci de la nit era gran, però sembl