United States or Ghana ? Vote for the TOP Country of the Week !


Era la veu de la mestresa de la casa. La Tecla va estranyar-se. Ella hi era mig renyida, com tothom, amb aquella veïna, per son humor esquerp i repatani.

Gemma, reflorí en joventut i frescor, en beatitud i alegria... les seves rialles s'espargien per la platja com un perfum de lliri i era adorada de tothom. Bona de naixença i recollida en aquell catau de misticisme de casa la Monja, la seva ànima va santificar-se i sos ulls s'amaraven d'una serenitat plàcida que atreia.

Llavors el Rei i els grecs eren com a trenta estadis lluny els uns dels altres: els uns, perseguint el que els era davant com si haguessin vençut a tothom; els altres barrejant com si ja tots haguessin vençut.

Mes tot els seus límits, i les cançons i rondalles s'acaben abans que les hores de fred i de mal temps, i tothom s afarta de rostir-se del davant i glaçar-se de l'esquena, com de plorar llàgrimes vives, mercès al fum que el canó de la xemeneia no pot engolir.

-Alto! Alto! Foc a ell tothom! cridava renegant com un condemnat, i, tot redreçant-se, acompayava l'acció a la paraula. La seva bala pass

Veniu, responguè sant Antoni, lo mateix mort nos ho dirá: seguíume. Y 's dirigí cap al cementiri. Tothom lo va seguir. Quan hi foren, diguè lo sant, deturantse davant de la fossa del home que havia sigut mort. Álsat. La terra comensá á remoures, y al poch rato obrintse donguè pas al mort que 's va quedar sentat mirantse de fit á fit al que li havia dirigit la paraula.

-No és una mossa: és una nena. -Tant se val, em penso. Alguns diuen mossa, altres diuen nena: tothom raó, ben segur. Sigui com sigui, còm se diu, Tom? -Us ho diré una altra vegada: no pas ara. -Molt : amb això en tinc prou. Però, si us caseu, jo estaré més sol i vern que mai. -No, no n'estareu: vindreu a viure amb mi. Ara deixem-ho córrer això, i comencem de cavar.

Però altres vegades, amb resignació adolorida i melangiosa: -Potser, Fritz- es deia a si mateix, -potser, ça com lla, els homes són fets per a casar-se... ja que tothom es casa.

Una gernació immensa omplia la platja. Hi havia acudit tot el poble, rics i pobres, tomant el ruixat. Tothom s'havia llançat fora de casa, com una sola ànima, a l'avís de les, campanes: -Nang! nang! nang! El formiguer hum

-És una gran veritat, senyor Hâan- digué aleshores el professor Speck; -val més beure dues botelles de bon vi, que un sol xop de cervesa; no tenen tanta d'aigua, i, per això no favoreixen tant el mal de pedra; l'aigua diposita arenes a la bufeta, tothom ho sap; i, d'altra banda, el greix ve igualment de l'aigua.