United States or Cocos Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
El resultat natural que s'esdevingué fou que entre tots dos, a tort i a dret remullaren d'allò més tothom que era prop d'ells fins a una distància de cinquanta metres, exceptuant-ne ells dos.
¿I encara no es pot saber de quin llibre es tracta? va fer un de la penya, desesperat. ¿No he dit que era la novel·la més famosa d'aquest món? Doncs si es tracta de la novel·la més famosa, ¡quina altra ha d'ésser sinó el Quijote! -El Quijote? va exclamar tothom.
-Però com dimontri!... Doncs jo no sé les autoritats d'aquell país com ho permeten... Al menos jo hi faria posar un lletrero que els avisés que no s'hi acostessin. -Ja diu que ho van provar, però encara moria més gent perquè tothom s'hi acostava per llegir-ho. -Què em diu d'aquest solo, compadre ? -Estava pensant... ¿aquell és l'arbre que s'hi moren?... -Vaya, el manzanillo . Miri: aquí ho diu.
-Jo l'he convocat- féu l'altre seguint-li sempre el to -amb el dret que té tothom de mirar per sos interessos com bé li plagui i a l'objecte de tractar els assumptes pendents entre el poble i Serra-Bruna.
Mentrestant cada qual ha anat quedant llest i el senyor Vintró desocupant a tothom del plat i la xicra escurada, que ja no els servia de res. -Ah!... diu el noi, que és més llarg que una forqueta i més pampana que en Calces . -Ara no es moguin, que aviat se'ls cridar
-Al ball! repetiren els altres. Buidaren, drets, llurs vasos i eixiren a la fi, vacil·lant una mica i rient tan fortament que tothom es girava pel carrer Major per a veure'ls. Schoultz aixecava ses grans cames de llagost fins al mentó, i exclamava amb els braços en l'aire, i en to de putxinel·li: -Desafio la Prússia, desafio tots els prussians, des del caporal schlague fins al feldmariscal!
-És veritat, senyora- vaig respondre, -les ànimes triades pertanyen a tots els infortunis: el viatger esgarriat, el malalt, el pobre sense pa, tothom té el dret de reclamar-ne la seva part. Perquè Déu les ha fetes, com els estels, per la felicitat de tots. Odila baix
A casa d'en Víctor tothom s'en reia. Després en Víctor se'n començ
En aquell àpat, que va ser a la Maison Dorée, tothom va voler col·locar dues paraules. El frare caputxí que actu
-Pau- entre queixalada i queixalada: -aquest estofat ès de primera. Si no fos el fumall que el dimoni ha ficat en el vostre fogó per desacreditar-vos, jo us prometo que hauria sigut cosa llaminera i que tothom us hauria fet justícia. Més no tingueu por que l
Paraula Del Dia
Altres Mirant