United States or Uganda ? Vote for the TOP Country of the Week !
L'endemà, com sempre, va anar a missa a Santa Marta. El seu novi l'esperava; i ella, tirant el barret al foc (com es diu vulgarment), creient-se l'heroïna de El Collar de Perlas o El Talismán del Pirata , i desafiant la societat sense cor féu una veritable bogeria; la bogeria consistí a tolerar que el doctor dels bigotis l'acompanyés una estoneta pel carrer del Sant Crist, després pel carrer de la Tapineria, i varen anar a treure el nas, finalment, a la Plaça de l'Angel. Tot allò, que dur
I, sense respondre a la seva pregunta, vaig dir-li: -Que no us manqui el delit, mestre Zulpick: ja en tornarem a parlar més tard, d'això. I vaig seguir de bell nou el camí que porta al planiol. Mentre corria, vaig posar-me a pensar que hom no podia entrar dins la torre de Gontran sinó pel soterrani que Zulpick habitava; i, tot girant-me, vaig cridar-li: -En tornarem a parlar demà.
Hi veus més que l'altra gent. Fitre, quin negoci! A fora les caretes! Heu-vos aquí acabat el Carnestoltes de tot l'any. Ara ens veurem les cares. -I amb maligna fruïció, com aquell que no hi toca va posar-se a visurar els transeünts a cua d'ull. I dins el seu magí anava fent comentaris de sal i pebre.
-Sí, talment, Tom. I a quí robarem? -Oh! A tothom, si fa no fa. Als vianants: aquest és principalment el costum. -I hom els mata? -No, no sempre. Se'ls encabeix a la cova fins que paguen un rescat. -Què és, un rescat? -Diners. Els feu arreplegar tot el diner que puguin de sos amics, i, després que els heu tingut un any tancats, si no l'arrepleguen, els mateu. Aquest és el costum general.
-Doncs, ¿que et penses, Kobus, que tot seguir
Li ensenyaren una capsa on tenien marietes de menta, i una gàbia amb quatre gafarrons de niu i un gos, i una pell de serp, i unes plantes dissecades. Li ho volien ensenyar tot: fins una bata de la seva mare, que els hi feia molta gràcia perquè tenia clapes vermelles. En fi, en Melrosada va ser sacsejat, baquetejat, estiregassat.
En Joan el segueix temerós dient mots irònics, que fan riure al pastor, qui no's tapa la cara perquè la fosca ja se'n capté, colgant-ho tot: el gorg que medita, el riu que mormola i les muntanyes que dormen. Ja és nuu el pastor. Quina impressió fa aquell home forçut i blanquinós, perdent-se en la negror de l'aigua que remou...
Davant de l'escriptoriet tot el sant dia, ni un pam de cel blau podia veure, perquè els cristalls glaçats de la finestra li tapaven la vista del defora. Sort tenia de que all
És dir que si no fos el nas, foren molt fàcils els enganys entre els homes, i costaria molt formar judici del present i l'esdevenidor d'una persona. Ara, no. Tot home estafat dóna a compendre que no va mirar bé el nas del burlador. Tot marit enganyat, prova que es va casar sense fixar-se detingudament en el nas de la cònyuga.
-Goita, aquest! deu ser de câl malalt! va fer en Pere. I tot murmurant Déu vos gordi! li passaren pel costat. D'un tros lluny tots tres varen girar-se i al trobar-se sobtats, els vailets, vermells com bitxos, desviaren els ulls dessimuladament. Poc a poc s'hi varen fer a veure'l aquell home a mitja carretera.
Paraula Del Dia
Altres Mirant