United States or Guernsey ? Vote for the TOP Country of the Week !


La terraire la plega pel mig, la col·loca sobre la bestiola, i, amb una agilitat que envejaria la més lleugera amazona del Circo de Ciniselli o Price , d'un sol bot, i sense tocar pèl, monta en el burro, i, sentada amb la tranquil·litat més indiferent, comença a comptar els quartos que ha fet, sense atendre si el burro va dret o tort, si per l'acera o pel mig, ni si pot donar algun cop de cap o algun petó a algun bocabadat; donant lloc sa distracció a les queixes dels transitants i a les desvergonyes de la terraire . Algunes capaces d'avergonyir al sol, si el sol tingués vergonya.

Ara ja pots esser feliç si tu vols; sinó quédat per sempre un miserable criat, indigne de tocar el cap del dit de la fortuna. Adéu. La que voldria servirte en lloc de que tu la servissis. La feliç desditxada »

A Anglaterra mai no he sentit la necessitat de tocar el piano, ni se m'ha acudit d'oir-lo, després de les onze. Però és ben diferent que a un hom se li digui que no pot tocar-lo. Ací, a Alemanya, mai sento veritable desig d'oir el piano sinó després de les onze.

Quan va atényer el cim de son renom mundial li vingué la fal·lera de compondre... i sempre l'haurieu vist lluitant entre l'estudi, les vuit hores de tocar el violí i la frisor de no poder escriure. Això el posava malalt.

-Ara pararà- es varen dir alguns, però en va... Llavores varen formar-se remolins terribles, els udols varen ser més espantosos... el poble sencer cruixia -fins les campanes de l'església varen tocar per si soles i sa vibració moribunda acab

Un matí la Tecla estava gronxant-se en un balancí com cada dia. Hi tenia una fal·lera gran, fins hi menjava. La bugadera de la casa va tenir d'enllitar-se i la mestressa va dir a la Tecla que anés a rentar la roba. La dida va alçar-se amb recança, prengué el cove i va dir amb posat maliciós: ¿Vol dir que tocar aigua no em recular

Tals consideracions i la meva peresa, que sempre és de parer de deixar les coses com estan, m'inclinaven a no tocar pas res; però sol vetllar al davant de la meva voluntat una mena de follet desconfiat i tafaner, que no permet el trànsit a cap idea sens de primer furgar-la i flairar-la i donar-li més voltes que a una bóta agra que li duguessin a rentatge, i ell va oposar-se a les meves plàcides determinacions.

Això i una mica de terra de conreu els feia viure miseriosament dalt de la muntanya amb l'obligació de tocar a temps per a allunyar les tempestats atuïdores.

Una campana que havia de tocar l'hora als Néts dels Almogàvers, carèixer de lo que mai ha faltat a la més miserable olla, al més vil tupí. Per últim ve un, se n'encarrega, la fa en Hostafrancs pensant que potser a les altres no els provaven els aires pestilents de la ciutat, l'acaba, la pugen, la pengen, i ara ens trobem amb què vol fer la competència an en Tamberlich donant el do de nansa.

Tocaria pirandó. -Tocar pirandó! Quín bell calet seríeu com a ermità! Fóreu una calamitat!