United States or Poland ? Vote for the TOP Country of the Week !
Creieu que ens llucaran? -O Tom! Poden veure en la foscor, igual que els gats. Voldria no haver vingut. -Oh! No tingueu por. No crec que ens empantaneguin. No fem cap mal. Si estem ben quiets, potser ni se n'adonaran de nosaltres. -Hi faré el que sàpiga, Tom; però, Déu meu!, tot jo sóc una esgarrifança! -Escolteu! Els minyons decantaren la testa plegats, i amb prou feines respiraven.
No tingueu por. Ereu... -Al cementiri. Un somriure de menyspreu pass
En Bóta els dirigia una mirada breu i punyent. Després, amb la mà, insinuava un gest solemnial, que volia significar: -Tingueu calma: deixeu-me fer, que no les portar
-Pau- entre queixalada i queixalada: -aquest estofat ès de primera. Si no fos el fumall que el dimoni ha ficat en el vostre fogó per desacreditar-vos, jo us prometo que hauria sigut cosa llaminera i que tothom us hauria fet justícia. Més no tingueu por que l
Però a tu sol i que ningú ho sàpiga. -Visqueu molts anys. No tingueu por: ningú haur
Us demano tant sols que em regoneixeu al trobarnos; bon dia tingueu y prenc comiat de vosaltres. BASSANIO Car senyor meu, no m'es possible deixarvos sense insistir. Acepteu un record de nosaltres; ja que no com salari, acepteulo com tribut. Dues coses m'heu de concedir; si us plau: la primera es que no'm refuseu; que em perdoneu, la segona. PORCIA Tant me forceu que us obeheixo.
Se lamenten de la corrupció de les grans ciutats; però no tingueu por que se'n vagin a viure a fora, si no és per escapar d'una bullanga o del còlera, i mai veuen arribada l'hora de tornar-se'n.
-Veu's aquí el que hom anomena felicitat dels grans! va exclamar, en eixir de la cambra del comte. -Sigueu senyor del Nideck, tingueu castells, boscúries, estanys, les terres més belles del Schwartz-Wald, perquè una noia us vingui a dir amb la seva veueta dolça: «Tu ho vols? Doncs bé, jo no ho vui! Tu em pregues?
Vamos: si no véns cauré malalta. Vés ben abrigat. Adiós. P. D.-Sobretot vina aviat. Adéu. Cuida't. Adiós. -D. Nos alegrem molt de què no tingueu novetat en mig dels desastres d'aqueix Barcelona. En aquest poblet no ens hi entenem, perquè estem com les sardines al barril. Molta pols, molta calor, mosquits, i sempre pensant en vosaltres: ai què faran, si estaran bons, si això, si allò.