United States or Greenland ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ara tu! li cridava el gran Frederic. Aleshores tirava la carta a l'atzar, i, naturalment, perdia. -No tinc sort- es deia en tornar a casa. Com que Schweyer tenia feina a casa seva, no podia venir sinó dues o tres hores per dia, al matí o al vespre: de manera que la tasca s'arrossegava, i àdhuc va acabar-se d'una manera tota especial.

Havent sentit aquestes paraules obeeixen i travessen, abans que els altres hagin respost. Cirus, en adonar-se que passen, se n'alegra tot, i envia Glos a dir a l'exèrcit: -Des d'ara jo tinc de què lloar-vos, soldats: però vosaltres també tindreu de què lloar-me a , jo m'hi basquejaré, o creieu que no sóc ja Cirus!

-A on vas, Volivarda? Acosta't, home, que parlarem. Apa, que tinc d'entrar a estudi.

-Veus, aquí a l'hivern fem grans fogarades... no anam ben garrapats i es fred se mus fica als ossos... Ara coc banyons. No't moguis que et portaré un xic de xaret de es Cabasset de Rabal... para ment que te toc! no begus massa... Després tinc un meló de guindolet tot ple bo.

La música atabala i exaspera el pobre minyó; les lluminàries semblen enceses per escarnir el seu dol; i, no obstant, no es queixa de ningú ni de pensament: s'ha fet tant a patir, en ses lluites amb la mar! No es queixa de ningú sinó de si mateix. -Jo en tinc sa culpa, per gamarús. Un gamarús com jo no se la mereix, una noia tan caia. Gran cridòria, xiscladissa, esvalot. -Què hi ha? -Què passa?

-, molt ; però tinc la llengua molt blanca. -Prengui xacolata i la tindr

-Si jo tingués l'ànima del tigre, podria enamorar la Isabel! diu don Gaspar, tot convençut; -però jo tinc l'ànima del camell, i duc el gep de la meva poca cosa a l'esquena: jo tinc d'inspirar pietat. I qui s'apiadar

-Tinc el gust de presentar-vos en Carxofa. En oir això l'hauríeu vist quadrar-se, aixecar la seva m

Llavors Seutes digué: -De diners no en tinc, més ben dit ne tinc pocs, i te'ls dono, un talent; i a més a més, sis cents bous, cosa de quatre mil xais i cent vint esclaus:. Pren-ho, amb els ostatges dels que us han atacat, i ves-te'n. Xenofont es posa a riure: ¿I si tot això no arriba per a la paga, per a qui diré que és aquest talent?

-I la gran llàstima és- acabava dient el pobre apotecari -que en aquesta darrera hora de la vida jo em trobi que no tinc ni de les unes ni de les altres, ni de les que són bones per a l'ànima, ni de les que són bones pel cos!