United States or Lithuania ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Oh, coi! -exclama ell.-Hem guanyat sa raó. Pega'm, home, pega'm, si coneixes! Que no és alguna cosa sa raó? Quina culpa en tinc jo que aqueix galifardeu sigu un tros de carn mal batejada, sense principis, ni vergonya, ni llei de Déu? I encara veurem si s'atrevir

-Ja veuràs, fill... t'ho tinc de dir... i no te n'agraviïs... Es que no et pots casar ara... ni mai... Saps?... per la malaltia... -Ah!... -I el malalt sembl

-Però, Isabel, si ets una polla ! No tens cap dret de parlar d'aquesta manera, Isabel, filla meva. Et conec de tota la vida: jo el que et convé. -Et fas moltes il·lusions, Paulina... -Oh, no ho creguis! Em penso complir amb el meu deure. Ja saps que, com a tenir experiència, en tinc més que tu, com a conèixer el cor, Isabel!

El següent testimoni establí la troballa del ganivet vora el cadàver. El curial de l'acusació digué: -Adreceu-vos al testimoni. -No tinc preguntes a fer- replic

-No: no les puc veure ni en pintura! -, jo igual, quan són vives. Però vull dir les mortes, que són bones per a fer-hi torterols amb un cordill al voltant del cap. -No, les rates no em corprenen, tanmateix. El que m'agrada és goma de mastegar! -Oh! Ja ho crec! Voldria tenir-ne, ara! -? Jo en tinc una mica. Us la deixaré mastegar una estona, però me l'heu de tornar.

-És estrany lo que em passa- discorria la Montserrat en sos interminables soliloquis d'amorosa meditació. Abans de l'anada a Sant Martí, em semblava que sols de sentir dels seus llavis la seguretat del seu amor, havien de cessar les meves angoixes, convertint-se en ditxa perfecta. Avui això ja ho tinc, i el meu cor est

Però, veient que Fritz somreia, s'interrompia, tot remenant el cap, i cridava: -Ja rius!... sempre has d'estar rient! És manera de conversar, això? Vejam, no és com dic, ella?... no tinc raó? -És mil vegades més bella, encara- responia Kobus; -però conta'm la resta: t'ha fet entrar a casa seva, veritat?... Vol tornar-se a casar? -Si. -Ah! , és la vint-i-tres...

-Però tu, com a teòleg, com a persona entesa en aquestes coses, tu creus que m'he de casar? -Però ¿quin impediment hi ha perquè no puguis casar-te? ¿No et sembla, Ignasi, que això... vaja, això és cosa de joves? ¿No et sembla que no hi tinc dret?

Alguns de vosaltres, pel que tinc entès, han anat a la més pròxima d'aquestes fortaleses i n'han tornat havent-hi fet fira. Ara , Cleàret, capità, havent sabut que aquesta fortalesa és petita i mal guardada, perquè es creia amiga nostra, surt de nit per barrejar-la, sense dir-ne res a ningú.

-I a vostè per trapacera. -Porca! -Indecenta!! -Mala dona!!! -Lladre!!!! -Tu ho ets! -Per què m'ha de trencar el respecte? Per què m'ha de dir TU? -Pst! Mariagneta! A on vas tan cremada? -Ai! No t'havia conegut. No en facis cas, que avui estic tan atolondrada que ni menos el que em faig. És el Sant de la mestressa i, com tenim convidats, tinc molta feina; amb això, adiós!