United States or South Georgia and the South Sandwich Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Força pagesos retornen del firal: qui duent un cabrit a braç, com una criatura de bolquers; qui estirant la ferma d'un vedell, que s'emperna en la pols i branda la testa, desesperat de la seva orfanesa; qui tocant un escamot de xais entontits, divagadors i magres; qui fent dringar les glans als nassos d'una truja; qui empaitant un nodrís esquerp, estúpid, que fuig per fugir, sense saber a on, i es fica pels portals i escaletes, i s'esmuny per sota les rodes, fins que es topa amb qualsevulla benefactor que l'engrapa ferm per una orella, i el subjecta, mentre ell en protesta amb una estridència de grinyols agudíssims, que us esquerden les orelles.

Després va acabar-se tota una ampolla i va sentir una pesantor a la testa i una set de vi, només que de vi, i va beure fins que en caure a la fredor de les moles velles, que feien de sol al molí, elles van refredar-li ses galtes bullents. -Tu... que de què no mates el noi! i a mi gairebé m'has mort de vergonya! La Teresa va redreçar-se ofesa.

I jo m'hi enrabio i m'hi faria amb les dents, i per això ahir vaig bàtre'm amb el gran Bartra. En Biel havia anat acotant la testa sota el pes de la vergonya.

Ja no va donar-se punt de repòs. Enguerxida la boca, apilotades les celles cap al nas, treia a cada moment l'esgalabrada testa rera del seu bastió i engegava els seus trets amb una certenitat terrible. No n'errava cap. Eren bales rases. Volen, brunzen... i all

La veig davallar, davallar com el cigne, ferit al cim dels aires, que amb l'ala caiguda, la testa en avall, remolineja cap a la mort. El llençol desaparegué a les fondàries del precipici. En aquell moment, el núvol que de qui-sap-lo temps s'acostava a la lluna, la vel

Creieu que ens llucaran? -O Tom! Poden veure en la foscor, igual que els gats. Voldria no haver vingut. -Oh! No tingueu por. No crec que ens empantaneguin. No fem cap mal. Si estem ben quiets, potser ni se n'adonaran de nosaltres. -Hi faré el que sàpiga, Tom; però, Déu meu!, tot jo sóc una esgarrifança! -Escolteu! Els minyons decantaren la testa plegats, i amb prou feines respiraven.

De nit, a la llum de la lluna, quan tothom dormia, llevat del timoner que estava al timó, ella seia a un costat del navili, fent per manera d'atravessar l'aigua clara amb sos ulls, i s'imaginava que veia el palau de son pare, i més amunt la seva àvia velleta amb la corona d'argent en testa, tot mirant en l'aire, a través dels corrents contraris, cap a la quilla del navili.

El recaptador, amb la cara empurpurada, i els tres pèls rogencs que es redreçaven damunt la grossa testa calba, esperava que tothom fos al lloc, fent veure que llegia el seu registre. A la fi, es gir

El gros Hâan estava sòlidament establert, amb la bola sota el nas, la cara empurpurada, els ulls a flor de testa, els llavis apretats i sos tres pèls redreçats damunt la nuca com tres branquillons; apuntava!

Gairebé de seguida la porta es va obrir; una testa rossa i rosada aparegué en l'ombra i digué en veu baixa: -El senyor baró de Zimmer-Bluderic, acompanyat d'un seguidor, demana asil al Nideck... S'ha perdut a la muntanya.