United States or Romania ? Vote for the TOP Country of the Week !
Som els Cavallers del Realme del Fum, que és un realme més positiu que no pas els de terra i pedruscall, estirats rezelosament entre unes quantes fronteres.
Asseguda en una cadira mitjana, amb un tros d'espill que no espilla afermat a un esvoranc de la paret, un platic de llauna curull d'aigua a terra, i un pam de cordó negre i unes quantes agulles de ganxo a la falda, ha començat a passar-se l'escarpidor per la cabellera. Ha enllestit de seguida.
Els garrins dins les gàbies, sota l'ombra de les branques del vern, uns dormen apilonats com si tinguessin fred, altres flairen amb el morro brut de fang i graten la terra amb les potes petites i blanquinoses.
L'oncle em va dir que la lluna era un món. -Sí -vaig respondre. -Es un món com la terra, una mica més petit. -Amb muntanyes i tot? -Ja ho crec. Amb grans muntanyes, més altes que el Montseny. -I com se sap això? -Mirant-ho amb unes ulleres de llarga vista... unes ullerasses de gegant, que tenen cada vidre com una mola de molí. -I a les muntanyes de la lluna no s'hi veuen arbres i cases i gent?
Está apacentando unos cerdos . La noia, dintre el seu quarto, aparta una mica la cortineta de la vidriera que dóna a la sala i els observa, quan s'obre la vidriera del frente i apareix el senyor Pere, mudat. -Servidor de vostè. -Com ho passa? El senyor Cinto s'alça, i, volent fer compliments, comença a fregar els peus per terra, com si volgués treure el fang de les sabates. -Seguin, seguin.
AQUÍ TROBAREN UN BOSC D'ARBRES QUI IXEN DE LA TERRA l TORNEN DINS LA TERRA, SEGONS EL SOL MUNTI O DAVALLI.
«Potser ens hauríem perdut -escrivia- per no tenir prou en compte les dualitats humanes d'ànima i cos i d'individu i col·lectivitat, preocupant-nos sols de voler perfeccionar el ser espiritual, descuidant el ser corporal i el ser social, que viu de l'essència de la terra, com el peix de l'aigua. ¿No hem fet gala de viure apartats dels quefers socials, pensant que això corresponia a l'Estat?»
Potter i Joe l'Indi portaven un baiard, amb una corda i un parell de pales al damunt. Deixaren en terra allò que traginaven, i començaren d'obrir la tomba. El doctor pos
I de sobte una claror viva, que li féu cloure els ulls, va tallar el moviment balb del seu pensament: era el sol que neixia... i al deixar la finestra, al veure el llit regirat, va tornar en si, va pensar en el seu home, sol al camp, desesperant-se, arrencant-se els cabells... potser agonitzant, arrapat a aquella terra ingrata, que tantes vegades havia regat amb son suor... I ja no va tenir més idea que anar-hi corrents!... Malitsiga la son que l'havia vençuda!... La petita Agneta encara dormia... tenia temps d'anar-lo a buscar i tornar a plorar tots dos...
Quaranta mil soldats y dos mil quatrecents cavalls foren las víctimas d' aquell exèrcit acapdillat per un cardenal y 'l mes poderòs rey d' aquellas centurias. Despres de la mort de Sant Joan Baptista y de la de Nostre Senyor, Deu condempná al rey Herodes y á sa filla Herodías á rodar per la terra, sens amor de ningú, sens lley, sens casa y sens redòs.
Paraula Del Dia
Altres Mirant