United States or Andorra ? Vote for the TOP Country of the Week !
Jo us demano en nom de vostre sagrat ministeri, que aquí al davant de tothom digueu lo que haveu vist. Els aconteixements ens obliguen a fer public lo que voliem tenir secret; digueu, doncs, lo que hi ha hagut entre aquest home y jo.
Mai no ho trobem sense solta, i mai no ens fastigueja. Sols una cosa canvia: el llibre i l'assenyalador, que tots set desitgen de tenir al seu temps. Estic segur que la raó per la qual el periodisme sigui tan popular, malgrat les contres que té, és que cada periodista es pensa ésser el minyó que passeja amunt i avall amb el llibre i l'assenyalador.
Que tota una Paulina Buxareu tingués d'inquietar-se per les manifestacions del cor d'un Melrosada! D'aquests cors se'n té el que es vol. I tot el pla estratègic de la tia Paulina estava perfectament pesat i meditat. La conversa que aquella tarda de cinema vaig tenir amb la Lluïseta tenia per tema únic el casament d'en Melrosada.
Un moment, a l'eixir de l'ombra de la casa, es va tenir de parar, per mor d'una altra pussa que li feia pessigolles a la ditxosa cua...
PORCIA Aquesta lletra porta horribles noves que roben el color de les galtes de Bassanio; la mort d'un car amic, séns dubte! Sinó, quina altra cosa al món podría desfigurar fins a tal punt la fesomia d'un home coratjós? Oh! Y com més va, pitjor? Bassanio, permeteume, jo sóc una meitat del vostre esser y la meva gran part haig de tenir en lo que eix paper us porta. BASSANIO Oh, dolça Porcia!
-Guita!... guita!... repetia el digne president, guanyant-lo encara per la virulència dels qualificatius que eixien de sa boca, secs i crusos com imprecacions de condemnat, amb la visible diabòlica idea de portar-lo al darrer extrem i tenir peu per a desfer-se'n.
Quan vaig tornar, de seguit vaig voler tenir notícies d'aquest jove i em varen respondre que havia mort. -Mort de què? -Oh! -De quin mal? -Oh!... No se sap ¡Un jove tan sapat, tan ferm! -Sí... Va començar a decandir-se, a decandir-se... i un dia el varen trobar mort en un recó de cambra. -Mireu, senyors, des d'aquell dia no em puc arrancar del cap la tenebrosa idea...
El vaig veure com descendia a l'aigua gentilment, xapotejar i mullar-se fins als ossos, i em vaig tenir el riure davant la cara de llàstima que feia. Després sí, que vaig riure durant una estona, fins que vaig donar-me compte que no n'hi havia per tant. Jo mateix ¿no estava dins una barca, tot sol i sense perxa, sense esperança, al caprici del corrent i potser prop d'un entrebanc?
S'han cuit ells el dinar i l'han fet massa salat... Bona senyal!... El jove deu ser capaç de fer un dinar; deu esguerrar-lo per gallarda ignorància d'aquest art, propi de dones, i deu tenir la valentia de menjar-lo encara que salabregi una miqueta massa. La joventut és imprudència, passió, força, temeritat... Ai! Massa poc que en queda, després, de tot això.
Cirus, des de la seva primera edat, va tenir un caràcter vehement i impetuós, mentre que el seu germà, al contrari, es mostrava en totes les seves coses més dolç, i més moderat per naturalesa en els seus impulsos. Per orde dels seus pares, va pendre una dona bella i virtuosa, la qual retingué, tot i ells impedir-li-ho. Després d'haver fet morir el germ
Paraula Del Dia
Altres Mirant