United States or Pakistan ? Vote for the TOP Country of the Week !


-De debò, Malena?... ¿Ben de debò, en tenies ganes, de veure'm? -Certa refè!... I ja feia dies, que en tenia. -Pobra Malena!... Sabes pas l'alegria que em dónes! Tu , que tenes un cor bo com el pa de fleca!... Si no fos per tu, ¡qui sap lo que seria de mi!... Ventura en tinc, que el pensar en tu me dóna coratge i m'ajuda a suportar aquesta vida de mala bèstia que porto!

Però, així com aquests no li feien gran por perquè sabia que els municipals els agafaven, als del Congrés els temia; perquè els empleats se'ls hi llevaven la gorra i per no desplaure'ls es deixava saquejar. -Tu tenies raó! Tu tenies raó a l'assegurar que de polític verdaderament honrat no n'hi ha cap.

-Infeliç! ¿Creies que jo no ho veia que ella no em volia ni em voldria mai i que tu no tenies coratge per contradir-la? Però ara és altra cosa. Tu mateix ho vas dir: el teu pap

-Maru, vull pa!... tinc gana aquí! -Anem! fugim; a la pagesia que trobarem, demanarem un mos de pa!... corre, fill meu! fins la deshonra t'encalça... i no en tenies prou d'ésser faltada! Jesús, Maria i Josep! ¡Quan mossèn Ponç ho sàpiga!

Per molt que la castiguessin els anys i s'amargués el seu esperit en l'espectativa d'un matrimoni aventatjós, mai no esdevindria una dona eixuta i encarcarada com l'Adelaida: n'estava segur. -Deus haver badat molt! deia parlant amb ell mateix. -Quan tenies divuit o vint anys, al teu entorn hi devia haver una minyona de disset, com ara l'Eulàlia. Un record el sobtà.

-És a dir, que hi tenies il·lusions en això? -Si que n'hi tenia; no moltes, però les suficients per a ajudar-hi poc o molt. Jo era un dels iniciats en el complot, per més que no em plavien gaire les persones menys els ideals o, millor dit, els objectius que aquestes perseguien. Jo em deia: «Ajudem-los a bolcar la barca vella i podrida, i molt ser

-Jo entenia es negoci, beneita des cabàs. Segons es vent s'han de trempar ses veles. -Què havies de sebre tu lo que et pescaves! Enraveixinada que estaves, i ganes que tenies de remolejar i esqueixar sa grua: vet-ho aquí. -Sigu com vulgu, no va anar ? Mira lo que va dir, aquella pagesa. -Uix! encara me'n fai creus, pubilla!

En fi, que els temps han canviat, i quan me'n vaig adonar ja tenies el cap ple d'aquestes modernes invencions, que no m'inspiren gota de confiança. -La carrera d'enginyer és la carrera del pervenir! me deies, i justament és el pervenir que veig fosc, jo que sols visc del passat.