United States or Germany ? Vote for the TOP Country of the Week !


MALVOLÍ No cal més que una mica de sort; tot és qüestió de sort. La Maria va dirme que ella'm tenia simpatia, y jo mateix li he sentit dir que si mai s'enamorava seria d'un home del meu estil. Altrement a mi me tracta ab més miraments que an els demés criats. Què haig de pensarmen? La contemplació el posa fet un galan indiot. Com se gronxa fent el vano! MALVOLÍ Esser comte, en Malvolí!

Que n'era, d'amable, la seva mare! ¡Quin parlar tenia més entrador! Què no hauria fet, ell, per complaure-la! I ! amb aquells peixets l'havia alegrada, !

Tenia una ferramenta de salvatgina que me'ls hauria ben capolats en un dir Jesús. I no era tan llanut com semblava: vet-ho aquí.

L'ocell artificial tenia son estatge damunt un coixí de seda, vora del llit de l'emperador. Tots els presents d'or i pedres precioses que havia rebut eren al seu voltant. Son títol havia ascendit a ésser el de Cantaire Imperial en Cap de l'Alcova, en el primer lloc de la seva categoria, a m

Sabia que la seva boniquesa era una floreta ventissa, sabia que ella era massa tímida per agradar i tenia les mans fetes malbé pel seu ofici. Però tanmateix havia sofert per ell: terrors misterioses de la consciència, insults i cops i foragitament.

I, no obstant, allí tenia palpable altra vera manifestació de la Bellesa amb nou esclat. Mai havia concebut la idea de la mort amb un caràcter tan pacífic, tan íntim i, per dir-ho així, tan atractívol, però tampoc tan dolorós, tan commovedor i tan grandiós en mig de sa senzillesa. Però el moment suprem s'anava acostant.

Fa pocs dies que un ataconador tenia la dona malalta. Afigurin-se vostès si en aquest temps, una ataconadora ho ha de passar encara que estigui bona i sana, i després facin-me el favor de dir-me amb franquesa què tal li anir

-Feu-me venir la dona, que veig que passa penes- deia el rector. I el fill de la Clàudia movia el cap i plorava. El dubte paorós de si la seva mare s'havia tirat a la riera desesperada, el tenia contristat i l'esborronava. La formosor de la jove s'havia marcit com una fruita que una malura.

Aquest rosari no s'acabava mai, perquè les criatures finien la paciència i la deixaven amb les avemaries a la boca. La víctima de debò fou la Lluïseta, que aleshores només tenia catorze anys; i, com que la seva germana ja es distreia amb el novi, la tia Paulina fou l'únic recurs.

Arribar a la ferreria, caure a terra a l'empenta d'un cop de puny, i esmicolar-se el poal en deu mil trossos en topar amb els rierencs de l'empedrat, va ser obra d'un dir Jesús. Tenia la m