United States or Bermuda ? Vote for the TOP Country of the Week !


-, és clar; no es tracta d'encarar-los amb el natural: primer tenen de saber com s'agafa el llapis. Demés els meus nois són entremaliats... -Un servidor és molt criaturer: perfectament com s'ha de tractar la canalla. Compti: fa més de vint anys que dono lliçons! Perquè l'art solament no permet viure. He estat professor en molt bones cases, i algun deixeble meu... -Molt , senyor Melrosada.

Veus? aquestes coses que entre nosaltres te fan encara gracia y que cap amic, ni de bon troç, pren per defectes, als ulls de la gent que no't coneix prou, creume, tenen no què de massa lliure.

Dos que tracten són com dos gossos que tenen un mateix os entre ses dents: cadascun estira tant com pot, i sa qüestió ès endur-se'n es tros més gros i de més polpa. Ja n'aprendràs, d'anar pes món. -En vaig aprenent- va fer en Temme amb to adolorat. -Ara veig que, en es nostro negoci des gussi, vós heu estirat tant com heu volgut, i jo no gota.

Ai, pobra de mi! Les nou! Adiós! Adiós! -Si vols que digui alguna cosa a una mare i filla que viuen al quart pis de casa; fa tres dies que no tenen minyona i... -Ca! ca! No vull anar a cap quart pis, filla: no vui rebentar-me anant i venint de la font. -; si per cas ja et diré alguna cosa.

Les feines de l'art han estat lentes i fadigoses. Els fronts regalimosos estan solcats d'arrugues, i les ànimes tenen un tirat de melangia. És una matinada plena d'asprors. El mai

Altrament l'esperit de l'home s'harmonitza amb la natura que el volta, i, per la meva part, no pas cosa tan trista com una boscúria carregada de gebre i batuda pel vent geliu: els arbres tenen un aire ombrívol i petrificat que fa pena de veure.

A Anglaterra hauria anat al cap d'estació i li hauria explicat la meva errada; però a Alemanya no es satisfan que un hom expliqui una petita questió semblant: el porten amunt i avall, i cal que ho expliqui a mitja dotzena de persones; i si succeeix que una d'aquestes no és a prop, o no , de moment, temps per a escoltar un hom, tenen el costum de retenir-lo per tal que l'altre dia recomenci l'explicació.

Sabeu que diu Jesucrist que ningú pot servir dos senyors... Vosaltres que no teniu el verí del diner podeu servir a Déu! i servint al bon Jesús sereu més resplendents que aquestes senyorasses pecadores plenes de joies i perfums i que tenen el cor com un carbó.

-I ara, pubilla! Què em conta? Vejam, vejam, què ha passat, que ve amb aquesta embranzida? -Res, que ja em pot cercar un altre jaç; primer aniré a l'hospital, que tomar a raure amb aquella gent. -Però, quin mal tenen? Desboti, dona!

Algun d'ells, tot sol, val una vintena de dòlars. Amb prou feines n'hi ha cap que no valgui sis malles o un dòlar. -Còm! De bo de bo? -Ja ho crec! Qualsevol us ho dirà. Huck, de segur que mai n'heu vist. -No pas que jo recordi. -Oh! Els reis en tenen a carretades. -, jo no en conec, de reis, Tom.