United States or Pitcairn Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Perquè és clar que essent els vostres amics i els nostres, procuraran donar-nos a vosaltres i a nosaltres els millors consells. Llavors els bàrbars tenen entre ells una llarga conferència, i es retiren sense respondre res. Amb aquesta metàfora Tissafernes insinua que, ajudant-lo els grecs, pretindria a la corona.

He vestit els dos nois petits en una esgarrapada i he dit a la minyona: , emporta-te'ls i no tornis fins a entrada de fosc; que li asseguro que em tenen fins aquí. -Ja ho crec. Jo ho dic de vegades. Ja prou creu la senyora Marieta d'haver de bregar amb cinc votabants. -No me'n parli. Criatures! ¡no qui en demana! I si ara són cinc i no em deixen una hora de repòs vegi avui per dem

Els vestits que allí s'usen, no tenen la senzilla elegància dels de la Rambla de les Flors, ni l'austeritat solemne que convé a la dels Capellans, ni l'amanerament i poc garbo dels que tapen a les camalluentes; mostren més estudi, més coneixement de l'art de vestir-se, més riquesa, més aficions mundanes, més refinament de gust.

Però, ¿i la farmacopea clàssica? A on és? La major part dels nostres apotecaris no tenen més que futeses comprades a França. Molta monada: entén?

Sentat aixó no sorpendrá tant als que las llegescan, la curtedat de moltas d' ellas, que, mes extenciò no tenen, es perque tal las ha fetas lo poble que fins ara las ha conservadas oral y fielment.

Aquesta mateixa causa és un niu de sofriments durant tota la seva infància. Com el seus pares vénen a ser uns aprenents de la paternitat, el fill primer els serveix d'aprenentatge, i a costa seva adquireixen l'experiència que després tenen per criar els fills següents. L'hereu comença ja servint de cartipaç per apendre a escriure. ¡No els en dic res dels topos que hi cauen!

Són blanques com carn de peix; llurs cabells finíssims tenen tons irisats; brillen en llurs capets pintetes d'escata; sos mantells són verds i llargs llargs, rossegadissos; sos ulls són gotetes de llum com les que produeix de vegades en el mar el fregadís dels rems. Al passar escampen una agradosa flaire de marisc.

¿Què succeiria això- afegia -si els propietaris grossos i acabalats, en comptes de retirar-se a ciutat, a on res tenen que fer-hi, se mantinguessin ferms davant de ses hisendes i eduquessin els fills de conformitat amb llurs interessos, enrobustint-los amb coneixements adequats, amb mira sempre a fer prosperar les indústries rurals?

Tenen cada disgust! -I tan rics! Tothom en passa una o altra! ¡Els diners no fan la felicitat, senyora Tusquets! -Ja raó ja! I qui és la núvia? -És una noia a la moderna! Molt elegant, molt presumida, cabell tenyit, molt tenyit, parla tres llengües i no sap fer una truita. ¡I de diners, a cabassos!

Ell i ella munten llurs bicicletes, tenint bona cura que sigui de la marca anunciadora; després, un i altra no tenen altra cosa a pensar que el dolç diàleg de l'eterna història, pels carrers ombrívols, per ciutats de gran moviment els dies de mercat, deixant anar les rodes de la «Bermondsey Company's, la millor de la Gran Bretanya», o la «Camberwell Company's Eureka, sense juntura». No els cal fer anar pedals; tampoc els cal menar en cap direcció.