United States or Laos ? Vote for the TOP Country of the Week !


L'enfardament finí a la mitja nit i cinquanta minuts. Harris va asseure's sobre un cistell i digué que confiava que res no es trencaria. George respongué: -Si es trenca alguna cosa, que es trenqui. Ben trencada serà: vet ací. Ho digué amb una entonació com si ho preveiés amb gran acontentament. Després afegí que tenia ganes d'anar a dormir. Nosaltres també en teníem.

Tots tres teníem una gana de no dir; estàvem atuïts, i en arribar a Datchet prenguérem el cistell de les provisions, els dos sacs, les flassades, els abrics i altres objectes, i anàrem a la recerca d'una fonda o d'un hostal. Vam passar per davant d'un bonic hotel. El pòrtic era tot guarnit de clemàtides i plantes enfiladisses, però no hi havia mare-selva.

Llavors, amb llàgrimes als ulls i amb tremolor dins la veu, digué: -Benvinguts, germans! ¿I d'on sou? Per quin camí sou arribats fins aquí? Encara els ètnics persegueixen als creients? Diguérem-li les dificultats del llarguíssim camí i com teníem en cor d'anar fins all

En passar per davant de Datchet, va preguntar-me George si recordava la nostra primera excursió del riu i el nostre desembarc en aquell lloc, a les deu de la nit, quan tan gran necessitat teníem d'un llit. -Prou, que me'n recordo! li vaig respondre. -I el temps que me'n recordaré! Era el dissabte anterior al Bank-Holiday d'agost.

Teniem força gana. Durant trenta cinc minuts no se sentia a la barca altre soroll que el dels ganivets, dels plats i dels gots, i el batre regular de quatre mandíbules proveïdes de bons queixals. Al cap de trenta cinc minuts, Harris féu: -Ah! canvi

No teníem la més lleugera sospita d'ésser a prop de cap restaurant. -Ja deia jo! respongué el vell senyor. -Per això he sortit. Sembla que tot el públic del restaurant ens havia estat atalaiant des de les finestres, estranyats de la nostra pobra situació. Sense aquest afectuós senyor, penso que el públic s'hauria divertit mirant-nos durant tota la tarda.

I certament semblava que ens haguessin donat la bona nova del naixement d'un ésser xamós, que portava alegria. Havíem de fer quelcom divertit: ho teníem al cor d'una manera indeterminada. En Xaneta va començar a concretar-ho. -Si anéssim a parar!... Avui ha d'ésser estat dia d'entrada.

Teníem hoplites, , per assaltar en massa els llogarrets i poder pendre potser forment, i no pas en abundància: però no per posar-nos a perseguir i arrabassar bestiar o presoners, això no; perquè no vaig trobar entre vosaltres ni cavalleria, ni un cos de peltastes organitzat.