United States or Seychelles ? Vote for the TOP Country of the Week !
No hi ha un pam de net! -Ah! dissimuli; me'n vaig a dins, perquè ve un amic del meu senyor, que li tinc de donar un recado. -Vagi en nom de Déu. Vaja, que diguin el que vulguin; antes hi havia més vergonya. -Que pren la fresca, senyora Tecla? -Ai! Déu me la guard, senyora Ignasieta. He tret el cap una estona i l'hem feta petar un xiquet amb la senyora Marieta, que estava sola.
L'Andreu va fer un moviment com si li piqués una vespa, obrí els ulls, obrí la boca, va donar una llambregada a la seva dona que tenia el ulls baixos i plorosos i se sentí defallit. Els ulls de la Tecla no es movien, no l'emparaven i es veia perdut. Es féu un silenci aclaparant. Sols se sentia la remor del bressol que la Tecla movia amb el peu.
-Tecla; mira, portes tot de gafarrots a la faldilla. Veus? això és el fruit d'aquesta terra borda que no lleva res. ¡Sembla que estàs molt afectada! que no em dius res! Van tenir de córrer perquè el tren venia furient. El comiat va ésser terrible. No van gosar besar-se.
I vingueren regals en esclatar la primera dent, una calaixera, una moneda d'or, un vestit de teixit. La Tecla enviava cada mesada al poble amb una carta que li escrivia la cuinera que era una vídua entenimentada en qui ella pos
-Tecla! agenolla't ací; vós, sogra, agenolleu-vos allà- i sign
-Rei de la vida! brillants esquilats! repetia la Tecla movent el cap i mirant el cel... -Ui! això la fa quedar parada? ¡Ja li ensenyaré els rosetons que tinc! Ja pot explicar-ho per tot el poble qui érem nosaltres- exclam
L'Andreu s'havia casat amb la Tecla estimant-se de debò i a desgrat de la Bel, la mare de la Tecla, que era una vella ventruda i desdentegada que duia una castanya molt petita al cim del cap i una avarícia aferrada al mig del cor. Ell passava el dia als conreus atiat per la seva dona que el feia treballar amb ses paraules plenes d'encís per fer-lo ben veure de la vella ventruda.
-Senyora Menciona, i que n'és de feinera la senyora Tecla! -Sí que n'és, senyora Ignasieta. Bona dona sinó que sempre est
La Tecla no responia; sos ulls amarats de bellesa i sentiment eran inquiets sota les celles arquejades, sembrades en son front ample i serè. Avançava emparada de tota la reialesa que dóna un sentiment hum
Un matí la Tecla estava gronxant-se en un balancí com cada dia. Hi tenia una fal·lera gran, fins hi menjava. La bugadera de la casa va tenir d'enllitar-se i la mestressa va dir a la Tecla que anés a rentar la roba. La dida va alçar-se amb recança, prengué el cove i va dir amb posat maliciós: ¿Vol dir que tocar aigua no em recular
Paraula Del Dia
Altres Mirant