United States or Sweden ? Vote for the TOP Country of the Week !
L'Andreu va restar enartat, ple d'esglai en pensar que la Tecla el deixava. La vella somreia de goig i mirant maliciosament els ulls de tothom va agafar l'infant i fent-li postures li deia: -Mira l'hereu de la casa salvada! ¡Anirem a mercat a comprar dos xurmés!... ¡i tindrem carreta!... i criarem nodrís!...
La mestressa va escruixir-se i li féu deixar el cove tot seguit. La Tecla va asseure's al balancí i tot d'una va enrogir-se de galtes avergonyida. Es record
La Tecla amb el gresol penjat al dit va obrir la porta aclucant els ulls i tapant-se amb el mocador el coll, perquè anava un xic escarida. Dintre la casa entr
La vella, en veure's vençuda dels mals averanys que havia dit i engelosida de l'estimació que la Tecla tenia per l'Andreu, passava una vida agra i gorgolava sempre anant d'un cantó a l'altre tot esperant desficiosa que li demanéssin què deia i què li passava. I com que no li deien res es corsecava de ràbia.
La Tecla de la Riera tingué la segona criatura quan la primera estava per complir-li quatre anys. Així que la grossesa fou manifesta, les dones del carrer que li feien compte la nena mentre ella era al pou o al forn, comencaren a dir amb mofa a la menuda, per a fer-la rabiar i divertir-se: -Equèhe!... La mare tindr
-Calla! Calla! quan nosaltres serem com ella! uix! i quina por que farem a la dona del nostre fill! I la Tecla, afalagant l'Andreu, tendrament l'atiava al treball. -Au, tu; que són les dues. Afanya't a llaurar la peça de baix. Jo vindré a cercar-te al vespre amb el noi. Si fas bona feina el noi et far
Era la veu de la mestresa de la casa. La Tecla va estranyar-se. Ella hi era mig renyida, com tothom, amb aquella veïna, per son humor esquerp i repatani.
La Tecla, plena d'emoció i sentint llàstima per aquell home, volia fer-li un afalac com si fos una criatura, però va donar-se'n vergonya. Es penedia de no haver dit res en tot el camí: sols va descloure els llavis tremolosos per dir-li: ¡Andreu, vés amb compte amb el noi i la mare! Vés cada dia a la vessana!
La Tecla era una dona entenimentada que duia la casa amb un ordre i una netedat corprenedors, sempre amatent a complaure els amos que miraven aquell matrimoni com una joia que no mereixien. La Tecla va passar el primer any de matrimoni aureolada d'una felicitat esplendent.
La Tecla va mirar la seva mare amb estranyesa i paüra, va ullejar el seu fill que dormia en el bressol prop de la cucola; féu sospir i rest
Paraula Del Dia
Altres Mirant