United States or Sweden ? Vote for the TOP Country of the Week !


Són llur menja habitual: les fan bullir i les enfornen com a pa. Troben vi que, begut pur, sembla agre, a causa de la seva aspresa, però amerat bona flaire i és dolç. Els grecs dinen i continuen la marxa endavant, després d'haver remès la plaça als mossinecs aliats d'ells.

-No plorus!... Pubrota!... Aquesta nit vénen reforços i tot acabat! L'enemic és pels cims i vol aquest poble perquè el camí ral. ¡El tindr

En ser a l'abast de la veu, Arieu parla així: -Oh grecs, Clearc, descobert d'haver faltat als juraments i romput la treva, el seu càstig i és mort. Pròxenos i Menó, que han denunciat la seva perfídia, són en gran honrament. Pel que fa a vosaltres, el Rei us exigeix les armes: diu que són seves, ja que eren de Cirus, el seu esclau.

S'ha de tenir en compte que l'alemany és extraordinàriament sentimental i fàcilment influenciat per les seves dones. D'ell es diu que és el millor dels enamorats i el més dolent dels marits, cosa que ha estat culpa de la dona: un cop casada no fa més que allunyar d'ella tot el que sigui poesia: en prou amb uns espolsadors per a llançar-la de casa.

Anant a la cuina i traient el cap per la finestra del celobert: -Què mana? ¿Vol fer el favor de deixar-me la minyona perquè m'acompanyi les nenes a costura? -Prou. Vés, Catarina. -Ja li asseguro que tenim un dia!... Donya Esperança treu el cap per la finestra del pis de sobre i pregunta: -Què tal? Doncs que ja els aquí a casa?

N'estava verament enternit de l'afecte de l'home per aquell gos i del gos per aquell home; es miraven l'un a l'altre fins al més pregon de l'ànima. El gos agitava la seva cua; l'home tenia llàgrimes als ulls. Sperver continuà: -Quina força!... Mira, Fritz, ha petat la corda per venir-me a veure; una corda de sis brins; ha trobat el meu rastre! , Lieverlé, atrapa'l!

Així, res d'estranyar que en la impressió del primer moment, espantat de la nova torbonada que per aquest cantó li venia a sobre, complicant la ja enredada madeixa del plet que massa que l'amoïnava, creuessin per son magí idees d'una transacció, més o menys lleal; idees que desgraciadament no prosperaren.

I al tornar cap amunt ho explicava a n'en Pere, qui, com a més entenimentat, hi donava son parer. Sabas qui hi havia avui a l'adroguera? va dir l'Antonet un vespre -Aquei home que trobem cada dia per la carretera... -Oidà!... Diu que un parlar tant estrany, oi?... Que l'hats sentit, tu?...

Mes tot els seus límits, i les cançons i rondalles s'acaben abans que les hores de fred i de mal temps, i tothom s afarta de rostir-se del davant i glaçar-se de l'esquena, com de plorar llàgrimes vives, mercès al fum que el canó de la xemeneia no pot engolir.

SIR ANDREU Mireu, juraria que ve'l jutglar. JUTGLAR Què tal, companys? No haveu vist mai l'imatge del nostre tercet? SIR TOBIAS Déu te guard, ase. Vinga una cançó. SIR ANDREU El jutglar una bona gargamella. Donaria quaranta lliures per tenir la cama y la veu que té'l jutglar.