United States or Grenada ? Vote for the TOP Country of the Week !


LLORENÇ Cal dirtho tot! M'indica'l medi de portàrmela de casa seva, l'or y les joies que s'ha procurat, el vestit de patge que ja dispost. Si son pare, el juheu, arriba a anar al cel ser

-No, no: no en tindries pas prou, d'això. Te consums, aquí dalt. Te martiritza, això de veure que no pots fer-te amb ningú. No en tenes prou, de mi!... La Malena anava a replicar, però en Biel li va segar la paraula. -Si no t'inculpo, dona!... ¡Si tenes tota la raó!... ¡Si jo també me n'enyoro de no fer-me amb la gent!... Veus?

Doncs, com noia espiritual, bonica y fidel de regnar pera sempre més en el meu cor. Els nostres companys ja ens esperen ab llurs disfreces. ANTONI Qui hi ha aquí? GRACIÀ Sóu el senyor Antoni?

La impressió que l'estranger s'emporta de la nostra ciutat, és la següent: Barcelona és una població que no fesomia espanyola; s'assembla a qualsevol ciutat del reste d'Europa. En vuit dies que hi he passat no he vist cap corrida de toros, cap manola, ni cap xulo que em donés la més petita ganivetada. bon clima, bones costums, i s'hi disfruta de completa tranquilitat.

-Ah,... Ja ets aquí! Cridava el gros recaptador; -estic a punt d'acabar els meus comptes; , seu, és qüestió de deu minuts.

La fama que el senyor Batista per comprar galls, creix als ulls de la seva muller. A les poques hores tot el veïnat sap el preu i el pes del gall de casa la senyora Quima. la vigília de Nadal, dia esperat amb ànsia per la senyora Quima. Aquesta talla el cap en rodó al gall i el guarda per la germana de la dida del noi, que és una pobra dona que cada any va a buscar-lo.

En Quel, tot astorat, va demanar consell a la dona de la masia propera que era llarga, seca i menjada per l'enveja de tot el que veia al seu devora. -Què m'hi dieu, vós, Pona, que haveu tingut tantes famílies! -Són mals i no són mals! ¡Tampoc em creureu! -Què voleu dir? -No-res! -No em feu neguitejar! -Doncs, clar: sabeu què la vostra dona?

En Víctor Buxareu ha guanyat molts diners amb la guerra. Quan el trobo em saluda rialler, fent grans demostracions d'afecte; però no s'atura mai a parlar-me. A qui he deixat de saludar és a la Lluïseta: no si és que ja no em coneix, o si ho fa veure. S'ha engreixat molt, i tres criatures. La mort de Paulina va revifar-me una sèrie de records, divertits per a mi, còmics i sentimentals.

-Oh! Quin home n'hi ha, de vostè! deia nerviosament en Llissàs, encarant-se amb en Montbrió. -Tant de vingués a nostra terra, que encara faríem quelcom de profit. Jo començo a ésser vell i valc poca cosa, mes amb vostè encara hi arriscaria una valenta campanyada.. i aquí un floret de minyons que jo li jur que ja dansarien darrera seu.

-Oh! doctor Fritz! quin cor! quina franquesa! va fer el geperut tot junyint les mans; -no sinó un defecte. -I quin és? -No ésser prou ambiciós. -Cóm s'enten?