United States or Sweden ? Vote for the TOP Country of the Week !
Els monjos escoltaven boca closa i remugant un balbuceig d'estorament, baixes les testes dures com un roc, pelades com els caps del voltor, despullades per l'esglai de meditar sempre seguit els anys eterns: acalats els ulls sense fulgor de tant mirar els cingles tenebrosos per on se revinclen els camins de l'eternitat.
No fou menys terrible l'efecte que produí a en Montbrió. L'espectacle llastimós d'aquell home que gallejava sense to ni so, no tenint esma per a sortir-se sol del mal pas en què, per sa inqualificable tossuderia, es trobava; lo punyent de la injustícia que amb ell cometia, suposant-lo autor de lo que amb tant d'empenyo havia profetitzat, i potser la desil·lusió que li caus
-Doneu una mossegada al llençol i no vos en sentireu tant!... Ja estar
Altrament ell no reia mai. La seva calma i la seva mala humor eren inalterables. Mes, per aspres que fossin les seves maneres, m'estimava tant, que la seva voluntat era una joguina de la meva. No li restava més família que jo: els altres fills i la dona se li havien mort, i en mi havia concentrat tot el seu afecte. Per a mi no tenia un no de durada.
Hi feia de bon estar, tant fresquet i tant tou... però d'allò d'aquella onada, de totes aquelles coses, res. Devia haver estat una visió, potser pròpia de la debilitat, perquè en aquelles terres, l'Home vestia i calçava al gos; però el gos s'havia de mantenir. I Mestre Quissu va sentir una tristesa enorme, una tristesa sense forces... tota ensopida... i amb la resignació torn
Lo casco del baixell havia sigut foradat per una bala y lo Sant Crist ajeyentse fins y á tant que ab lo seu cos lográ tapar lo forat, va salvar á la capitana, de un segur naufragi. Si devociò hi havia avans per la imatge, mes ne hi haguè despres, y encara avuy dura.
-Tinc un pensament- digué George. -Em sembla que vosaltres esteu, naturalment, desitjosos de servir-vos-en culturalment a l'ensems. A la qual cosa jo vaig contestar: -Tant com a esdevenir meravelles de saviesa, no que no ho pensem; ara fins a cert punt, i mentre pugui fer-se sense grans despeses ni gran esforç personal... -Pot fer-se- digué George. -Coneixem Holanda i el Rin.
Entretant el seu fill Joanín, esglaiat de veure la sangorrera que feia la cama del seu pare, anava corrents cercant adalerat el Sant, el pastor que guaria totes les cames trencades de la rodalia, tant dels homes com dels animals.
Però en Biel no es deixava convèncer, i no parava de bellugar el cap en senyal de desconfiança. Quan ja no els havia escoltat Déu, no es refiava pas que els escoltés mai de la vida. -Creu-me, Malena: això és un càstig. Un càstig que dec tenir ben merescut, quan tant me cou.
Sempre es partia les coses amb ells: tant tu, tant jo. -Bé, devia ésser una bella persona.
Paraula Del Dia
Altres Mirant