United States or Namibia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Com que el pensament de tots els estudiants és deixar la Universitat sortint-ne amb el major nombre possible de cicatrius, dubto molt que es prenguin mesures per evitar tant com es pugui aquests guarniments. El veritable vencedor és qui surt amb més quantitat de ferides.

El resseguia adés i ara afanyós; el sotjava amb l'ànsia d'un detectiu; l'esglaiava un moviment maquinal dels que es fan en el son. De tant en tant es treia el rellotge. Mirava, per la finestreta, com encara lluïa una claror viva en els reguerots. Es desesperava. Fins ell, però, amb la debilitat, s'an

Les cordes de remolc ofereixen aquesta particularitat curiosa i inexplicable: l'haveu rotllada amb tant de seny i paciència com si haguéssiu plegat un pantaló nou, i, si al cap de cinc minuts torneu a agafar-la, ningú dir

De tant en tant En Guim s'aturava exhaurit, suant, respirava de pressa, s'espolsava els borrallons i netejava la faç del seu fill amb una mica de neu. Ja toquen a missa matinal. El sol ha sortit. Quina alegria. La neu s'ha fos. Quina ventura!... El foc de la llar és petit com a l'estiu. Els vells van a missa i miren el cel. -A muntanya brufeia! -Hi neva fort!

-Dolent!...No haver berenat! Tant de mal com et fa! ¡Ja , raó, ja, la teva mamà, que et dóna gust fer-nos patir!... Ala, anem a dalt, que encar és hora...-Ell s'entossudia: »No volia moure's, no volia menjar, no tenia gana; s'estimava més estar-se all

Ans al contrari, qualsevulla hauria dit, a l'endevinar l'ombra d'un somriure lleu, molt lleu, que li corria pels llavis carmesins, que ella no feia tant cas, com el jovincel, de la espontaneïtat tan ponderada. Però ell encara insistia: -Fa els seus càntics sense llima, sense esmena... I el que és més prodigiós, amb molt escasses lectures... Pot ben dir-se que refila com l'ocell en el verger...

-Ha estat una bona cursa: oi? diu amb un pam de llengua fora i mentre son amo arriba carregat fins dalt del cap amb el que sembrava son gos. -Em sembla que hauria guanyat si no hagués estat per aquell estúpid noiet que se m'ha posat al davant en girar la cantonada. Ho has vist? El mala pell! I què fa, que crida tant i avalota així?

Medòsades diu que no; però aconsella abans que tot als dos lacedemonis o d'anar a trobar Seutes sobre la qüestió de la paga, i creure que Seutes ne restaria convençut; o almenys enviar amb ell Xenofont, prometent de cooperar. En tant, suplica de no cremar els pobles. Envien, doncs, Xenofont, i amb ell els qui semblaven més adaptats a l'afer.

De tant en tant, després d'haver fet petar una llarga xerricada, balandreja el cap tristament, tot mirant-se el porró, el company fidel, i exclama, sospirós: -És son temps. ¡Qui pogués tornar-hi!... ¡Que es diverteixun, mentre s'hora és bona!

-Li costa tant de parir que ès de creure que vingu molt prenyada- contest