United States or Greece ? Vote for the TOP Country of the Week !


Havent un dia lo pare Oriol de fer un viatge per mar y no tenint diners per pagar al patrò de la nau, li preguntá si volia durlo per amor á Deu tota vegada que era pobre. La patrò li va respondre que s' hi avenia y embarcat que fòu, issaren velas y mar endins la nau tallá las onas saladas.

La fama que el senyor Batista per comprar galls, creix als ulls de la seva muller. A les poques hores tot el veïnat sap el preu i el pes del gall de casa la senyora Quima. la vigília de Nadal, dia esperat amb ànsia per la senyora Quima. Aquesta talla el cap en rodó al gall i el guarda per la germana de la dida del noi, que és una pobra dona que cada any va a buscar-lo.

No ès cap mal, i, reportat, en podria fer, perquè podria dur cabòries, i tal vegada raons i engrinyes. Prudència, Temme! Sa prudència ès un vestit que mai no es talla massa llarg, per roba que s'hi posu. Mai no te'n sobrarà. Però també et convé coratge. Sigus homo!

En aquest moment; la senyora Socors obre una escletxa de la vidriera i fa: -Sit, sit... Pere, corda't la levita. El senyor Pere, distret, s'havia posat una armilla vella de setí, i, com el setí fa allò que es talla, li penjaven tot de filagarses com si fos un gec d'andalús. -Sit, sit! tornava la seva dona; però, ca! ell no ho va sentir, i, cansada, ho va deixar córrer, tornant-se a ficar dins.

I arriba! Tothom se posa a explicar casos semblants que els han passat. Però, com que entra una minyona amb la safata de les xicres i un munt de plats, la conversació es talla i tothom es posa a olorar. El Sr. Vintró i el noi, que ja és grandot (com que ja va a tercer any de Filosofia), comencen a repartir plats i xicres de xacolata; cadascú es pren els secalls, del Forn de Sant Jaume, la senyora davant mateix de tothom s'est

Harris, per la seva part, altres vegades hauria cridat amb to displicent: -És ben difícil, no trepitjar un peu de George, si un hom es belluga en un radi de deu metres entorn del lloc on ell jau. No perquè, tenint uns peus tan llargs, ha de venir a instal·lar-se en una barca de curta talla. -No, no- respongué George, -Jo en tinc la culpa. -No, que la tinc jo. Diàleg corprenedor, admirable.

Amb la roba de la vela gairebé s'haguera pogut cobricelar un envelat de festa major. La ferralla sola pesava alguns quintars. Tot en ells era exagerat ultra mesura. I llurs bèsties també havien crescut sobre la talla ordinària, aproximant-se a la dels grans paquiderms.

Si vostè es talla els cabells i el veu pel carrer un d'aquests, se'l mira arrufant el nas i diu: -No m'agrada la cara d'aquest home, no què li trobo: molt ser