United States or French Southern Territories ? Vote for the TOP Country of the Week !


D' aqueix combat en lo qual tants catalans feren il-lustres los noms seus, donchs en ell á mes de D. Lluis de Requessens segon capdill de la armada, que encativá los dos fills del xefe turch; de 'n Cardona, y de 'n Pere Roig que acabá de subjectar á la capitana moresca, segons diuhen las historias, hi va figurar també un tal Camisò, qui per sa propia va donar mort al famos Ali, generalíssim de la esquadra enemiga de la creu.

La seva negativa de casar-se havia irritat en tanta de manera el comte que ell suportava difícilment la presència d'ella; li feia retret, amargament, de la seva desobediència i parlava qui-sab-lo de la ingratitud dels fills. Devegades crisis violents i tot seguien a les visites d'Odila. Les coses van aribar a tal extrem, que vaig creure'm obligat a intervenir.

I no hi tal mort ni tal aca, sinó que la senyora ha tingut de despatxar una criada que estimava però que se'n prenia massa per lo llarg temps que estava amb la família, i la caixa de què parlava era la de la roba... -, - diu un home a sos amics; -ahir en arribant a casa la vaig trobar morta.

A l'alemany li plau el camp, però el prefereix tal com la dama de la rondalla pens

Que l'amor faci tornar de pedra el cor de qui estimeu, y la fredor sigui el premi de vostre anhel, tal com vós pagueu el fervorós afany del meu amo. Adeusiau, crudel bellesa. OLIVIA «Quina és, vostra naixença?» «Superior a la meva fortuna y la meva fortuna és prou. Soc gentilhome». Oh! juraria que ho ets.

Que faria l'endemà? Presentar-se a casa seva? No, de cap manera; no podia pas posar l'espectacle de les seves misèries a la vista de la seva mare, de la seva filla i de la seva muller. Primer morir que no pas passar una tal vergonya. Es clar que elles havien d'esser dones tarades com tothom. Si no hi havia un pam de net enlloc!

I quan a l'aixecar-se de taula en Pol Demar va trobar-se amb la mirada insistent de l'amic íntim que semblava interrogar-lo amb aires d'home estranyat i tal volta un xic ofès, el diplomàtic va dir-li, en un amistós apart: -Però... de què et meravelles? ¿De no haver vist en la m

Primer els peus: què és el que portes als peus? ¿Sabates? Mitjons? Escriu-ho; i segueix escrivint fins que arribis al cap. Què ens cal, ultra les robes? Una mica de cognac. Escriu-ho. Un tirabuixó. Escriu-ho. Escriu-ho tot, i així de res no t'oblides. Aquest era sempre el seu pla. Un cop feta la llista, la repassava curosament, tal com aconsellava, per convèncer-se que res no havia oblidat.

El seu deure, tal com el comprenia, no era de conduir-nos entre les ruines dels temps, sinó més dirigir la nostra atenció a la manera de reparar-les. ¿Què n'haviem de fer, nosaltres, d'herois de cap trencat o sants de closca pelada?

La seva dèria consistia a dominar tots els alumnes, fent-los fer les evolucions que ella comandava a crits. Algun cop el seu imperi era reconegut, i les coses marxaven passablement; però llavors que els infants no la volien creure, s'enfurismava de tal manera que encontinent començava a insultar-los i a llançar-los terra dels testos, provocant un rebombori indescriptible.