United States or Comoros ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Cuca de llum! ¡si em fessis claror tota la nit! Tinc una por! tot és tan fosc! ¡i tinc una por que els papaus de la nit facin malbé el meu cos que és una joia!

Ara no tinc humor i espero una cosa. El company se'n va i diu als altres: -Minyons! ¡Quin esbronc se n'ha dut en Jaumet! Se pensava dur molt amagat un tràfec amb una casada, i ara mateix l'hi acaben de plantificar al mig del saló.

Es ceps nous lleven més, molt redemés, que es veis; però, això , són més senyors que cap hisendat: s'han de menar nets cóm una joia, i cal sulfatar-los i ensofrar-los cop i recop: una mar de feina. I ¿qui l'ha de fer, sinó jo? Oi més, vui arrabassar un bosc que tinc, i també ensarmentar-lo. Oi més, vui pendre a preu cotat d'arrendament uns quants saions de pla. Oi més, sa meua bòria...

-Volen dir que ¿com vol que faci, per a conquistar una dona? Què tinc jo? -Melrosada, vostè una ànima d'àngel, una noblesa que l'honora, uns sentiments... -Calli, calli, Paulina!... -Demés, Melrosada, un cosí jesuïta. -I quin pito hi toca, el meu cosí? -Quin pito hi toca? Doncs senzillament, que jo ja l'he vist dues vegades, i li he parlat d'aquest matrimoni... -Però... Paulina!...

-Apa, anem-hi! interromp l'amo, afadigat, sufocat de calor i amb desig d'acabar la volta. -, ; però... voto a!... ¿No ha sentit el que ha dit, aquest, sobre la nostra llet? -Ah! No en facis cas. Hi ha un tramvia que ve per la cantonada i ens trepitjaria. -, que en vull fer cas. Tinc el meu orgull. Aquest ha demanat el preu del midó, i ara ho sabrà. Val vint vegades més...

-Encara tinc un nus a la gola! contest

Jo mateix, que quasi no tinc res de capellà, si alguna volta, distret, he donat un passeig per aquell tros, m'he trobat al cap d'una estona com si m'entrebanqués amb la sotana, i em venien ganes de pendre polvo, i em venien a la memòria coses en llatí, que no pot ser sinó que en aquella atmòsfera se mantinguin constantment efluvis clericals, ja que enlloc me succeeix lo que en aquell siti.

¿Tu estàs decidit a ser un bon casat, a complir com a bon cristià, la llei de Déu? -Home, Ignasi, em penso que em coneixes! -Són coses molt serioses, Gaspar; són coses molt serioses. Sancta, sancte tractanda . -, ; però aquesta tarda... aquesta tarda... -Aquesta tarda... què? Digues, Gaspar. -La tinc de veure, i ja... -Però que no la coneixes? -No!

-Oh, pudai! No pas si jo l'haig de seguir. Tinc anomenada de caminador i no hi vaig pas en menos de tres hores. Val més que dinem aquí, que res hi perdr

Escrites aqueixes ratlles, torno a agafar la ploma per a dir-te que s'acaba de declarar el còlera en el poble. No hi ha apotecari, i l'únic metge viu dues hores lluny. Vaig a fer un farcell i fujo a un altre poble: encara no a on. Ja t'escriuré el meu paradero. No tinc més que un xic d'or i ningú me'l vol canviar. Dispensa la brevetat. Adiós.