United States or Hungary ? Vote for the TOP Country of the Week !


BASSANIO Home sense cor, no hi ha resposta que excusi la crudeltat ab que't rabeges. SHYLOCK No estic obligat a plàuret ab la meva resposta. BASSANIO Maten tots els homes als sers a qui no estimen? SHYLOCK S'odía a un ser que mort no se'l vulgui? BASSANIO No tot agravi engendra fatalment l'odi. SHYLOCK Què! Te plauria sentir dues voltes el fibló d'una serp?

No sap de polideses. Galanteja la dona, la renya; alimenta sos fills, tot completament en públic. L'alemany, s'escarota, i diu a l'ocell: -M'agrades per moltes coses. Em plau de mirar-te, d'oir-te cantar; però no em plauen les teves maneres. aquesta capseta, i deixa les teves escombraries dintre, on jo no les pugui veure.

-Gairebé sempre, gairebé sempre. És un home tot mesquinot, però que mai ha fet res per fer mal a ningú. No el veureu sinó pescar una mica per haver diners i embriagar-se, i fa el tabalot en gran manera; però, Senyor, això tots ho fem: si més no, la major part, àdhuc predicadors i gent per l'estil. Però coses de bona jeia: una vegada em don

Sempre es desitja allò que no es . Un porc, una gallina, nou persones i un gat no valien res, segons opinió del gos, comparats amb la presa que fugia; i, en escapar al seu darrera per perseguir-la, George pogué tancar la porta darrera el gos i passar el forrellat.

Se conta de Cèsar que en una de ses incursions a les Gàl·lies, al passar per un llogarret perdut en un recó dels Alps, digué a un de sos oficials amb qui estava conversant de política de son temps: -Més m'estimaria ésser el primer aquí que el segon a Roma. Aquesta expressió una equivalència exactíssima en nostre vell adagi que diu: «Val més ésser cap d'arengada que cua de pagell

Sols un considerable esforç de la cortesia dels invitats contingué la rialla de justa i escaient satisfacció que es mereixia aquesta gustosa facècia; però el silenci era una mica desmanegat. Tom el va rompre: -Huck diners, avui. Potser no us ho creieu, però en una pila. Oh! No cal que us en rigueu: em penso que us els puc mostrar. Espereu-vos un minut.

Això , per a aconseguir-ho va caldre que portés la seva protecció fins al punt de parlar, un diumenge, a cor d'altar, de l'obligació que tothom de donar adjutori al desvalgut, i dels mals sentiments que es necessiten per a no perdonar les faltes d'altri encara que vagin seguides d'un bon penediment.

Això lliga admirablement ab lo que deia la carta; mel posa aprop perquè'l pugui tractar ab insolencia; és lo que ella m'aconsella en la carta. «Llença aquesta pell d'humiltat que't cobreix», diu ella; «sigues malcarat ab cert parent; aspre ab els criats; no't treguis mai les raons d'Estat dels llavis y que ton comportament s'allunyi de la vulgaritat». Després m'indica quin d'esser el meu posat: rostre farreny, l'aire respectable, la paraula lenta cóm personatge de significació, y d'acord ab això tot lo altre.

I és que aleshores la satisfacció era una sola, mentre que ara en tenia dues: la de saber-se estimat i la d'estar segur que la dona que estimava no seria de ningú més que d'ell. Per això, donant eixida al goig que li inundava l'ànima, va llançar una corranda al vent: «Ira de bet, Jan, te cremàs! quina minyona t'has cercada! Ira de bet, Jan, te cremàs! Tu la vols, pro no l'hauràs

Ell ja ho diu: ¡No em falta més que una caseta a fora! I jo ho crec! Veuen?... Perquè el veig molt afectat amb quatre testos que al balcó.