United States or Vatican City ? Vote for the TOP Country of the Week !


»Cinquanta festes a l'any, per mil persones, fan cinquanta mil jornals de treball perduts! Si sóu pobres, miserables i no podeu pagar al vostre rei, els sants del calendari en tenen la glòria.

Fixeu-vos que no havia vist Sperver, el meu respectable didot, de setze anys a aquella banda; que ell s'havia deixat créixer tota la barba, que una gorra immensa de pell de guineu li cobria la nuca, i que em posava la seva llinterna sota el nas. -Primer de tot- vaig exclamar, -procedim metòdicament; qui sou?

En sentir aquestes paraules, Seutes maleí el culpable que el sou no hagués estat pagat feia temps; i tothom sospit

-On sou? va cridar el noi de Batet, mirant dins del molí. El gat es llepava la pota mig ensunyat, damunt d'una saca plena. El gos aclucava somiosament els ulls davant el sol ixent, i l'euga dins de la cort, de tant en tant, potejava en la foscor.

-Gaire... gaire... gaire...! Que me'n doneu, de fil! -Oh! Us penseu que sou molt viu: oi? Podria apallissar-vos tenint una m

No era això, precisament, el que jo esperava. Jo havia volgut dir que comptava dirigir els treballs, i que George i Harris els executarien sota les meves indicacions. Jo els empenyeria dolçament, i de tant en tant els aconsellaria així, per exemple: «Vaja, sou un... tal! Mireu si és ben senzill, això! Ara deixeu-me ferRealment faria de professor.

-Jesús Redemptor, Jesús Salvador. -Jesús, Vós sou la salvació i la vida eterna. Els qui creuen en Vós no moriran eternament. -Jesús, que heu pujat al Calvari per unir-vos a nosaltres, ajudeu- nos a pujar al Calvari per unir-nos a Vós. -Jo em confesso amb Vós, pare de misericòrdia. He pecat, he pecat! Tothom es picava el pit. Alguns confessaven llurs pecats en veu alta.

-Déu vos salve, Maria, plena sou de gràcia... Deus estar ben capolat del viatge, fill meu!... El Senyor és amb vós i beneita sou vós entre totes les dones i beneit és el fruit de vostre sant ventre. Amen Jesús. I s'escamp

Tom veié l'avinentesa que se li oferia: -Mireu, Huck; això de ser ric no em fa pas tornar enrera de posar-me a lladre. -No? Oh! Malvinatge! Parleu de bo de bo ben rebé, Tom? -Tan de bo de bo com que ara estic assegut. Però, Huck, no us podem deixar entrar a la colla si no sóu respectable: sabeu? La joia de Huck va extingir-se. -No m'hi podeu deixar entrar, Tom?

-Perquè... net, mestressa... quan vós sou aquí, a sa cuina hi canten ets àngels en cos de camisa: amb sa flaire sola dets armaris, es més neulit s'hi retornaria, llampus!... I, quan vós no hi sou, no diré pas que ballem es goigs de Sant Prim, perquè de brossa per a atipar-se no en manca; però no ès això d'ara, ca! Vós porteu es dijous gras. Rient rient, vaig acabar de baixar l'escala.