United States or Guatemala ? Vote for the TOP Country of the Week !


De manera que, en acabar, la suor li rajava per la cara. Suzel, tota vermella, com avergonyida d'una semblant cançó, es decantava, sense gosar mirar-lo; i Kobus, que s'havia girat per sentir-li dir: -Que bonic és!, la veié que sospirava baix, baixet, amb les mans sobre els genolls, l'esguard acalat.

Justament, era aquella estació de la primavera en la qual els cors es deixondeixen, i tot reneix, i la vida s'agença, i tot ens invita a la felicitat, i el cel fa promeses innombrables a aquells que s'estimen! A tot arreu Kobus trobava algun espectacle d'aquesta mena, per a recordar-li Súzel, i cada vegada s'enrogia, i somiejava, es gratava l'orella i sospirava.

Súzel s'acuit

El vell rabí mirava la petita amb un aire tendre i paternal. Volgué ensucrar-li ell mateix el cafè, tot dient: -És una noia bona minyona, , una noia bona minyona; però és una mica massa poruga. Vejam, Súzel: beu una mica. Això et donar

Però ¿no dius res al senyor Kobus, Súzel? -Què vols que li digui? Ja em veu aquí, i veu el gust que tots passem, rebent-lo a casa. - raó, Christel. Vam parlar a bastament ahir, tots dos: em va contar tot el que passa per aquí. N'estic content: és una bona minyona. Però, ara que hi som posats i que Orchel ens prepara uns quants noudels , sabeu què podríem fer, mentrestant?

-No, Christel, no; seieu- respongué Fritz. -, Súzel, veu's aquí la teva cadira al meu costat. Pren un d'aquests vasos. A la salut de la meva balladora! Tots els amics tustaren damunt la taula, cridant: -Das soll gülden! I tot aixecant el colze, feren petar la llengua, com un esbart de grives a l'hora de collir les murtres.

-Oh! no cal sinó cridar-la- digué el vell masover -ella ens ho explicarà. Súzel, Súzel!

Fritz tenia aleshores unes grandíssimes ganes de tocar davant Súzel. La mirava tot somrient, i acab

-Rosega'm això- li deia ell; -tens les dents boniques, Súzel, i és per rosegar coses bones d'aquestes, que les ha fet Nostre Senyor; oh, i una altra vegada beurem vinet blanc d'aquest, ja que et plau. -Oh! Déu meu... on voleu que en begui? Un vi tan car! feia ella. - està... està... ja el que em dic- murmurava ell; -ja veuràs com en beurem!

Això li produí una mena d'enterniment estrany, sobretot pensant en l'admiració de la petita Súzel. El temps s'escolava de pressa. Mentre s'atansava així a Huneburg, tot somniós, el vell rabí David, revestit de son vell capot de color de tabac, i Sourlé, cofada amb sa magnífica còfia de tul amb llargues cintes grogues, atraieren sos esguards pel senderó que voreja els jardins, al peu dels glacis.