United States or Kazakhstan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Tanmateix, rient d'amagat, no em vaig fer repetir la invitació i vaig girar-me bruscament cap a l'esquerra, segur de topar amb el rastre de la vella, la qual, de la portella estant, després d'haver fugit amb el comte, havia hagut de travessar la plana per a guanyar la muntanya. Sperver marxava al meu darrera, tot xiulant amb un posat d'indiferència, i el sentia com botzinava;

-L'erraries, Sperver, l'erraries. Sóc del parer del comte de Nideck: -Gens de sang! Hi ha un gran poeta que ha dit: -Totes les ones de l'oce

La porta estava oberta, i vaig destriar, darrera la donzella, Sperver, amb les galtes contretes, el posat esmaperdut. Va acostar-se de puntetes, i féu, decantant-se envers Odila: -Oh! senyoreta, senyoreta... el comte és tan bo! Només que diguéssiu: «potser... veurem... més tard!...» Ella no va respondre i conserv

I el comte, immòbil amb el cap alt, el coll allargat, la boca oberta, les nines roents, semblava compendre el que li deia aquella veu llunyana, perduda, al mig de les afraus desertes del Schwartz-Wald, i no quin goig esglaiós resplandia en tota sa cara. En aquell moment, Sperver, amb una veu plena de llàgrimes, cridà: -Comte de Nideck, què feu? El comte va caure com a llampat.

Fritz! va cridar, tot travessant la cortina de muralla, -galants coses t'innovaré! -Vaja... ! vaig dir-me, -encara més coses... Decididament el diable es fica en els nostres afers! Maria Lagoutte havia desaparegut. El picador i el seu camarada entraren torre endins. La cara de Sperver expressava una irritació continguda, la de Sebalt una amarga ironia.

Sperver n'havia fet el seu factòtum; ell era qui li desmontava i li netejava les armes, qui li adobava les brides i les cingles de sos cavalls, qui donava la pastada als gossos en la seva absència i qui vigilava a la cuina la confecció de sos plats predilectes. En casos assenyalats, es captenia també del servei del picador, absolutament com Tobies vetllava pel del comte.

Vam abraçar-nos tendrament i Sperver, tot eixugant-se els ulls amb el revés de la , va afegir: -Coneixes Nideck? -Sens dubte... de nom. Qué hi fas, allà? -Soc primer picador del comte. -I de part de quí vens? -De la jove comtesa Odila. -... quan partim?

Durant aquestes observacions, jo em fixava en Sperver, la veu clara i breu del qual accentuava cada circumstància amb precisió, i en el jove baró, que l'escoltava amb singular esment. Cap obstacle no semblava estemordir-lo. El vell seguidor no semblava menys resolt.

Cap a les festes de Nadal de l'any 18..., un matí que jo dormia profundament a l'hostal del Cigne a Friburg, el vell Gedeon Sperver entr

No hauria volgut confiar-ne l'encàrrec a ningú, ni tan sols a Sperver, a qui tant estima! Així és que la senyoreta Odila no gosa expressar un desig al seu davant, per por d'aquestes follies. En fi ¿què us diré? El comte de Nideck és l'home més digne, el pare més tendre i el millor senyor que hom pugui desitjar.