United States or Mozambique ? Vote for the TOP Country of the Week !


Primer de tot aniré a cercar el castell; en acabat, prou que trobaré el soterrani i els escuts: un sepulcre de sis peus tot ple de peces d'or: em sembla de veure-ho. Els ulls de Nicklausse es posaren a lluentejar d'una manera estranya.

Després, al cap d'un instant, volent retornar aquell home al seu seny, de qualsevol manera que fos: -I el vostre soterrani, com era? li va demanar. -Semblava un forn. -I deveu haver-hi baixat amb un llum: veritat? -No, senyor. -Doncs, aleshores, ¿com heu pogut veure el sepulcre, el cavaller i les peces d'or? -Era il·luminat d'un raig de lluna.

-Com s'entén, heu somniat? va dir. -, senyor: he vist el tresor així com ara us veig, al fons d'un soterrani molt baix, dins un castell antic. Hi havia un cavaller ajagut damunt el tresor, amb les mans creuades i un pot de ferro al cap. -Però on era això, Nicklausse? -Ah! No en pas res.

I, sense respondre a la seva pregunta, vaig dir-li: -Que no us manqui el delit, mestre Zulpick: ja en tornarem a parlar més tard, d'això. I vaig seguir de bell nou el camí que porta al planiol. Mentre corria, vaig posar-me a pensar que hom no podia entrar dins la torre de Gontran sinó pel soterrani que Zulpick habitava; i, tot girant-me, vaig cridar-li: -En tornarem a parlar demà.

Quan me n'anava al moll, a les sis, amb el meu carretó, vaig avisar al vell Zulpick que estaria de retorn cap a les vuit o les nou, i que aleshores podríem fer una conversa. Em va respondre amb una inclinació de cap, tot assenyalant-me l'entrada del seu soterrani.

Manta vegada vaig reparar que em llançava una ràpida llambregada per assegurar-se que jo estava en guàrdia. Alçada la llosa, va posar-se a cavar amb la rapidesa d'un gos gratant la terra. La suor li rajava esquena avall. Una vegada va aturar-se, tot dient: -Aquest soterrani és meu. No vull anar més enllà. Cal que te'n vagis.