United States or Caribbean Netherlands ? Vote for the TOP Country of the Week !


És una cosa contra la naturalesa; és no tenir seny. Si per desgràcia algú ho sospités, no gosaries deixar-te veure al Gran Cérvol, al Casino, enlloc. Aleshores que es burlarien de tu, Fritz; de tu, que t'has burlat tant dels altres! Seria l'abominació de la desolació. El mateix David, a desgrat de son amor del casament, es riuria de tu a la cara: te'n faria sentir apòlegs! una mala fi!

Per què no deixar-les al grat de Déu? Pau, pau sobre llurs caps, pel que elles hagin fet, per l'amor santa, que hagin expandit! Va recordar- se d'una llarga malaltia, durant la qual la seva muller l'havia vetllat amorosament de dies i de nits. Oh Déu! I si fos realment un àngel? Si aquelles tres dones fossin realment uns àngels? Si les sospites, que ell tenia, fossin mancades de fonament?

Tanmateix l'home no romangué tan indiferent com feia veure. Les inquietuds de la muller i de la filla l'assetjaven estretament: no les podia esquivar. La visible excel·lència del pastor podia, fet i fet, no ésser altra cosa que una estratagema per a despistar sospites. Que tingués una lloca a Granollers, tant se li'n donava; pero la idea del contraban, diastre!, no l'assossegava pas. Podia agafar-s'hi els dits sense com va ni com costa. Sol·licit

Més això tampoc era de creure des del moment en què un galant home com en Pol Demar s'havia convertit en cavaller de la diva... Un celatge de sospites i de dubtes ennuvolava l'esperit dels comensals. Fins entremig de la joia discreta del dinar, a estones es transparentava l'ànsia que tots sentien de resoldre una incògnita cada vegada més tèrbola.

Vet aquí perquè, de xic en xic, aquelles sospites li varen desaparèixer de nou, i va tornar a fer la ruta de cal ferrer a la torre sense parar-se a escorcollar les reconades de camí ni a ronsejar per les marrades.

-Llamp! ¡Si sospités que us ho reporto, m'estavellava! -Però m'ho pots xerrar a cau d'orella. -I què en traureu? ¡Malaguanyada quimera que podeu agafar-hi! -Ca, home! Jo tot m'ho prenc amb aire.

Després d'això, atenyen el riu Zapatas, d'una amplària de quatre pletres. Hi sojornen tres dies. Hom tenia sospites: però no es tenia la prova de cap parany. Clearc va decidir-se a una assentada amb Tissafernes, per a veure si podia fer cessar les sospites abans que en sortís la guerra: i envia algú a dir que dessitjaria tenir una assentada amb ell. Tissafernes l'invita a venir tot d'una.

No, ja no creia en la santedat de la mare, ni en la innocència de la filla, ni, menys encara, en la fidelitat de la muller. A la seva esposa li havia reparat certs maneigs, que l'havien dut a negres sospites més d'un cop. Després els havia excusats. Ah, que babau!

I si resultaven certes les seves sospites... Però, no, això no era possible. Una dona tan soferta, tan obedient, tan dolça i, per altra part, tan lligada per la companyia d'una mare honestíssima i vigilant i d'una filla candorosa, que amb la seva presencia ja inspirava sentiments de puresa... ¿s'hauria lliurat a tan perilloses aventures? Era boja, doncs? I per què no?