United States or Namibia ? Vote for the TOP Country of the Week !
La jove que donava el pit, en sentir aquell silenci sobtat, va alçar-se tota estranyada i en veure la corrua que anava camps avall, corrent, va dir-se mig ofesa: -Tanmateix, són massa grans per fer tanta ximpleria. I com que ningú no tornava i ningú no responia, la solitud va esverar-la i obrí les finestres irada i començ
Si en un moment de joia maternal, la Tecla sentia que el somriure li amarava els llavis, freturosos de petonejar el seu fill, la Bel restava davant i com qui fa una exclamació en la solitud deia: ¡Ai senyor, quin filló tant xamós... pobric!... ¡i de pensar que haur
Durant les hores de solitud que havia passat a la torre, havia rumiat molt, en Biel. Havia rumiat i somiat. I tots els seus rumiaments i tots els seus somnis havien anat a parar sempre a una mateixa reflexió: que, amb algú que el protegís, podria encara fer-se home.
I la dona de cor, que havia plorat hores llargues de solitud, tenia els ulls espremuts i com que no tingués llàgrimes per a plorar d'alegria, li don
Només els seus pares i els seus fills i la seva dona hi pensaven, en el pres. I sabent-los greu la seva absència, més que per altra cosa per la falta d'un parell de braços que els ajudessin a salvar de l'aiguat els béns que tenien en perill. I en Jan, com si endevinés l'oblit en què el tenia tothom, sentia ajuntar-se al rau-rau de la consciència el pes d'una immensa solitud.
La Clàudia cercava consol esbravant-se amb la Rosa, i la filla obria la boca i els ulls i, sense compendre el que li deia la seva mare, exclamava -Maru maca, jo estimo! i li feia un petó i la Clàudia plorava amagada, en la seva solitud.
Sabanell al capvespre és tot un poema, solitud i silenci regnen en harmonia: la boscúria és callada i la mar s'adormissa; el cel fa el darrer escarafall del jorn, amb lluminositats esplendoroses del sol que se'n va i la lluna que arriba. En Jan hi va arribar, veié la platja llarga i la barca negra i vella i sola, sentí una dolcesa penetrant i va encaminar-s'hi tot seguit. -Allí és casa del noi!
Les dones casades el miren com un perniciós exemple per a la jovenalla, i les solteres procuren evitar la seva encontra en els camins i en la solitud dels camps; sense, però, fonamentar en res la temença llur. El corbo, per tal atreviment, sol dir-los una platxèria bilingüe, que les fa enriolar per dintre. ¡Quina reïra de Déu de garbo que em tragines, Anneta!
El pla de Barcelona s'estenia a una banda tot aclarit de sol. A l'altra banda Montserrat resplendia amb una parença etèria, sobreeixint d'un embolcall de boires rosades. La solitud i la gràcia del paisatge feren greu la conversa. -Ser
Paraula Del Dia