United States or Republic of the Congo ? Vote for the TOP Country of the Week !


Las tradicions religiosas aquí á Catalunya son abundantas; pero las propias y exclusivas nostras ó sia aquellas que 's refereixen á cosas ó casos de la terra ja no 'u son tant y solen pecar de monótonas; aixís es que al fer la present colecciò á fi de donarli un xich mes de varietat, las havem interpoladas, posant al costat de las de SANT JORDI, SANTA MARIA DEL SOCORS, SANT RAMON DE PENYAFORT, LO SANT CRIST DE LEPANT, y SANTA EULARIA catalanas pel assumpto de que tractan, las de LO NIU DE VESPAS, MALCUS, SAN VICENS FERRER, LO PELEGRÍ y alguna altra, catalanas solament per tradiciò.

Vaig a fer lo que'm dieu, senyor; però no voldria que prenguessiu el meu afany d'arreconar, pel pecat de copdicia. Mentrestant, deixeu fer una dormideta a la vostra generositat, que jo no trigaré gaire a despertarla. VIOLA Senyor, aquest és l'home qui no fa gaire m'ha donat socors.

La senyora Socors va parar de repent. Havia alçat el cap per casualitat i de la finestra de cada pis havien desaparegut, com visions vàries, mestresses i criades, que, fregant candeleros de llautó amb un guant, pelant patates, fent mitja o esmocant peix, ja miraven si, amb la m

-No, senyora, no encara, fins a les onze!... Ja li asseguro jo que estem... -Cregui'm, senyora Socors: ¡no es descuidi d'allò de la donació! -Oh! ca! ca! Miri...

-Ja ens veurem, donya Esperança- va dir la senyora Socors, senyalant amb un ullet lo que havia sorprès. -Ah! ja, ja; si tothom fes com jo, que no em fico en res... Ja ens veurem. Estigui bona. La minyona ja havia baixat; la senyora Socors va posar un ceferino a cada noia, i els va dir: -Vamos, aneu, filles meves. La mama ja us estima, ho sentiu? -Faci'ns venir a buscar aviat.

Primera nit. Sota l'envelat. Demanant socors. Esperit d'oposició de les teteres. Mètode per a triomfar. El sopar. Com s'obté la prudència. Es desitja una illa: millor que sigui pels volts de l'Oce

El nostre tercer company, venint altra vegada en socors nostre, explic

-Lladres, lladres! Assassins! -va cridar. Foc, foc! Oh de la ronda! Lladres! Foc! Auxili! Socors! I per aquest estil indefinidament.

El xicot, fent el bot encara i apoiant el front en els vidres del balcó del menjador, dibuixava, amb l'alè amb què els entelava, les orelles i els nassos que aprenia de fer a estudi. -Ai! deia la senyora Socors, tot posant encara les cortinetes -amb aquelles criatures a casa no hauríem fet res de bo. De repent truquen a la porta però un truc sec com un cop de martell.

-Han combregat el mestre. -Dimontri de mestres, que sempre troben una excusa o altra per fer festa. En això surt la Socors tota polsosa, amb alguna terenyina i els panys del mocador lligats a sobre el cap. -Encara estem així? -Home doncs ¿com ho vols fer si la casa encara no est