United States or South Georgia and the South Sandwich Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


-, no parla mal, per ésser un vell jueu de mala mena- féu tot rient; -però m'arrapo a la meva idea: fadrí sóc, i fadrí seré. -Tu! exclam

La vella en veure que no li donava els diners estava com una folla. -On és la mesada, Andreu? -Jo la gordo! -La perdràs; dòme-la. -No patiu; la porto a la faixa. -Te la robaran! -No passeu ànsia. -Amaga-la al graner! -No passeu neguit! -Ensenya-me-la! -Prou! no sóc cap xarric escarrabillat perquè em mireu les butxaques.

-L'any passat no ens vàrem casar per a deixar passar la quinta; aquest any pel ditxós còlera... jo t'asseguro que en res tinc sort! -, tu rai que al menos saps de cert que l'any vinent, si som vius... dallonses!... Jo que sóc de plànyer.

Els havem explicat la nostra decisió... i prou. -Perdoneu-me- digué George. -No havia comprès. Sóc solter. La gent em diu una cosa o altra, i jo me'ls escolto. -Doncs en això és en el que aneu errat- vaig continuar jo. -En voler saber quelcom d'aquestes coses, veniu a Harris o a mi per demanar un consell. George féu una inclinació de cap, i començàrem a tractar el nostre assumpte.

Aquesta nit el vent s'havia equivocat, sens dubte, i ens empenyia, en lloc de fuetejar-nos la cara. La vela s'infla i s'estén, rondina el pal. La barca vola. Jo sóc al governall. Les ales del vent desencadenat sembla que se us emporten vers un punt inconegut. No sou l'ínfima i miserable partícula d'argila feta a arrossegar-se sobre la terra: sou part de la Natura!

Jo no sóc bon pescador. Hi va haver una època en que em vaig aplicar particularment a aquest passatemps, i vaig fer, al meu entendre, sensibles progressos; però els vells pescadors em deien que mai no faria res de bo, i m'aconsellaren que plegués.

Més, fòra de vós, qui ho sab, digueume, si jo sóc el vostre amor? LLORENÇ Tos pensaments y el cel ne són testimonis.

Refaig l'equipatge sense atinar amb el raspall, i al darrer moment, quan sóc a la porta per a marxar, pujo els esglaons de quatre en quatre per embolicar-lo amb el mocador i dur-lo així a l'estació.

I així quedaren els camps sense l'amparo de la gent de prestigi i a mercè del caciquisme desfrenat, i per aquesta portella han entrat la gran majoria dels mals que ens afligeixen. Alguns se fan bocades de la fortalesa de l'esperit català, que ha sabut resistir l'empenta desnaturalitzadora de l'Estat. Jo no sóc pas d'aquests.

-Molt , senyor: vostè és amo i jo sóc per obeïr. Solament tinc un fill; i, com que encara depèn de mi, gràcies a Déu, no dubto que vostè es recordar