United States or South Africa ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Doncs això és el que li ha passat- digué ella, traient un exemplar nostre de la setmana darrera, amb el meu article sobre el gas hidrogen, marcat amb llapis, i posant-l'hi al bell damunt dels ulls. El nostre redactor en cap va llegir tot l'article. -Vol dir que era aquest minyó, el Balonista ?

No vull ser pesat en la relació: al cap de un quant temps el marit es veié obligat a reflexionar sobre la influència del meló en el hogar domèstic i li va semblar funesta. Un dia surt de casa, avisant abans a la criada que al cap d'un quart tornaria d'amagatotis.

No hi ha quietud com la del mar en ses grans bonances. Els borms, com grosses flors de cristall arrencades d'un arbre meravellós, badaven llurs corones gelatinoses, flotant entre dues aigües, quasi surant sobre l'oliosa planura. N'hi havia tot un jardí.

Una grossa mentida que es titula: Pronòstics meteorològics. El nostre equipatge. Depravació dels bordegassos. El baix poble s'acobla entorn nostre. Sortim entre ovacions i arribem a Waterloo. Ignorància dels empleats del South Western en coses tan poc dignes d'interès com són els trens. Per sobre l'aigua, dins una barca. La senyora Poppets va ésser qui ens despertà, l'endem

-Quin ploure!-exclamà, estremint-se amb la sobtada tremolor d'una esgarrifança. -Es sa mar de dalt que cau sobre sa de baix- va dir en Vadó.

Per fer-nos compendre fins a quin punt dos remolcadors poden oblidar llur treball, George va contar-nos, després de sopar, durant la nostra conversa sobre aquest assumpte, un exemple ben curiós. Hèu's-lo aquí: George i tres companys seus remaven, des de Maidenhead, una barca molt carregada.

En aquell ambient tèrbol, Vila-Vella destacava en ombra, sobre el cel, ses cases i muralles vetustes, engrandides per la refracció, tremoloses, esbalandrades, estremint-se a cada cop de mar que envestia la cinglera on estan encimbellades; i una campana, vogada sens dubte pel temporal, deixava sentir la seva veueta clara i plantívola entremig del tro inacabable de la ressaga.

Segui un col·loqui, qüestionant sobre el nostre trasllat. Una part del públic, xicots tocats del cervell, afirmaven que es tractava d'un casament i que Harris era el promès. L'altra part, gent de més anys i més enteniment, opinaven per un servei fúnebre, i em designaven a mi com el germ

I la Cinta no en deixa cap, salta que salta, volta que volta alegrement; i els seus salts, els seus alegres salts, cauen dolorosament sobre l'ànima d'en Garet, i la premsen i la sacsegen i la malmeten.

Quan?.. El llur flamareig, escampant grogues i vagoroses clarors per la part baixa de les cases, feia ressaltar la negror dels alts cimals i la fosca del cel. Pels gestos de pietat, pels sospirs i el rés més fervorós de la gentada, vaig compendre que ens atansàvem a la fi del pelegrinatge. Tothom pressentia que s'acostava l'hora suprema, aquella que pesa sobre totes les altres de la nostra vida.