United States or Brunei ? Vote for the TOP Country of the Week !


Amic Eloy: Encara que sols podràs contar-me llàstimes d'aquest Barcelona, escriu-me'n alguna cosa. Ja saps que la pàtria sempre tira i que jo enyoradís.

Cap resposta, només que sanglots. -Becky... féu ell en so de defensa; -Becky... no voleu dir-me res? Més sanglots. Tom es tragué son joiell principal, un pomet de llautó, del cim d'un ferro de llar, i el pass

Malgrat això, era un llenguatge elegant i de so agradós. El fondista se'l mir

La nit era esplèndida de debò. La lluna dormia, deixant la terra en repòs sota els ulls dels estels, que semblaven enraonar amb el nostre planeta, mentre nosaltres dormíem en mig d'un intens silenci: qui sap si discutirien profunds misteris amb una veu tan forta i sobrehumana que no podien les nostres oïdes d'infants entendre'n el so.

Sant Francisco aná ficantse endins fins á ser al davant del mes vell que li havia dit. «Be deixéulo y 'us lo guardarémBon home, li diguè me voldriau fer lo favor de tornarme 'l que 'm guardéu? ! ! Nosaltres guardavam un ? Ne sabs res tu, Quico? va cridar lo vell deixant la feyna y dirigintse á un manobra. No 'l so vist pas! va respondre aquest.

-Massa conec que no un ximple! pens

Bellugaven els caps i feien radiar els ulls de la més salvatge manera. Després constituïren un tribunal de justícia de per riure. Els pledejants donaren una passa endavant i el demandant recitava les culpes del seu adversari; pero tot això d'una manera dramàtica i burlesca. La resta, mentrestant, dansaven al so del timbal.

Per algun temps els minyons havien estat vagament conscients d'un so peculiar, en llunyania, com passa a un hom amb el tic-tac d'un rellotge quan no s'hi fixa deliberadament. Però aleshores el so misteriós esdevingué més pronunciat i oblig

No estava per emmetzinar la meva vida sense to ni so. I ara! Vaig sopar amb una gana endiastrada, vaig enraonar despreocupadament de l'aurora boreal i de la guerra, vaig riure... Qualsevol cosa em duia la rialla als llavis. I la gent de casa també reien amb una facilitat i un delit inacostumats. Segurament es sentien alleujats de males cabòries com jo mateix.

Vam fer parada, i el brau subjecte, el rostre del qual començava d'animar-se, exclamà, tot mirant-me amb entusiasme: -Fritz, aquest podria ser un dels dies més bells de la meva vida! Si agafem la vella, la vui encordillar com un paquet de parracs damunt la gropa de Fox. Una sola cosa m'ensopeix. -Què? -Haver-me oblidat la trompa. Hauria volgut fer el so de retorn en acostar-me al Nideck.