United States or Bangladesh ? Vote for the TOP Country of the Week !


Fa molt de temps que no m'he sentit tan feliç com aquest vespre. Sigues benvingut. I bo i mirant-lo jo amb astorament, perquè d'enç

NERISSA Mellors serien si fossin practicades. PORCIA Si el fer sigués tant fàcil com ho es saber lo que cal fer, les hermites serian iglesies y les cabanes dels pobres, palaus de prínceps. El bon predicador es aquell que segueix els propris consells. Me ser

Estén les ales blanques dels teus ràpids pensaments, i que volin com sagetes. ¡Aixeca l'esperit: que sigui com la imatge de la Divinitat, planejant sobre el bullici del món, i que munti, a través de camins de fulgurants estels, fins a les portes de l'eternitat! Després dels muffins calents, li diu: -Sigues groller, sense ànima, com les bestioles del camp, que no tenen cervell pensador.

Les parets blanques, les cortines blanques, el sostre blanc, tenien l'aire d'un corgelador pa de neu. -Hola, Biel... Hola, Malena... va confegir arrapat a les mans, repenjant-s'hi per tornar el bleix. Tot seguit va deixar la de la Malena i va començar a amanyagar la que tenia empresonada a en Biel, bo i mormolant, a cada manyagada: -Sigues bo: sentes?... Sigues bo...

Tot s'ajusta tant a lo cert, que, si vós fossiu dòna, regaria vostra galta ab mes llagrimes cridant: sigues per tres voltes benvinguda, negada Viola! VIOLA El meu pare tenia un senyal al front. SEBASTIÀ El meu també. VIOLA Va morir el dia mateix que feia tretze anys que era nascuda sa filla Viola. SEBASTIÀ Oh! encara en servo el record en mon ànima!

-, no res! fóra molt llarg d'explicar! -A les tres tinc viatge; a dos quarts de quatre que puc venir. -Molt . Aleshores parlarem. Ara, sigues puntual! -Sóc formal com abans ¡no faig moros com els altres chauffeurs ! Crec que el millor capital de tota empresa és la moralitat! -Adéu, xofer honrat único en su clase !...

En Biel, que no el perdia de vista, va sentir fred al cor, notant que l'esglai li segava les cames. -Sigues bo: sentes?... Sigues bo... Prou tenia raó d'esglaiar-se, en Biel. Tanta raó, que encara el senyor metge no havia aixecat el cap, quan els ulls del sacerdot varen esdevenir vidrosos, el seu bleix va afeblir-se més i més, i la moradura dels llavis va enfortir-se.

Ben aviat el moviment de manxa del seu pit, de tota la seva persona, va esdevenir més pesat, començant-se a arrossegar d'una manera que feia condol. I, encara, entre sospir i sospir, anava repetint les mateixes paraules, acompanyant-les d'un caient d'ulls tot melangiós i d'un mig riure apagat: -Sigues bo: sentes?... Sigues bo...