United States or Angola ? Vote for the TOP Country of the Week !


Però... veu's aquí que un migdia, quan més distrets estaven contemplant-se, el cavall que menava ell, picat per mosques o no per què, alça de sobte les potes i venta cossa a la dona al mig del ventre... La dona cau estirada, sense donar senyals de vida... Hi correm tots, la posem sobre un baiard i la traginem corrents a casa seva... -I va morir? preguntaven els carreters. -Va morir.

[La lleva de tropes gregues feta per Cirus quan va empendre la seva expedició contra el seu germ

No cal dir que aquest incident havia d'augmentar la seva furor. Destorbs. El que cal fer. Comportament groller dels propietaris riberencs. Defenses. Harris canta una cançó còmica. Una reunió aristocràtica. Conducta de dos joves poca-soltes. Unes informacions sense utilitat. George compra un banjo. Sota els salzes ploraners de Kempton Park vam aturar-nos per fer l'àpat.

És vostre quefe! ¡És el que heu dut a coll-i-bè com uns ximples, perquè us tirava els rosegons de la seva taula!...

-Compto que no estic vestit com convindria per a fer de pirata- digué, amb una patètica recança en la seva veu; -però no he pogut haver sinó això. Però els altres minyons li digueren que els bells vestits arribarien ben de pressa, un cop haguessin començat llurs aventures.

Jo els vaig ensenyar una pila de coses sobre els animals i sobre les plantes, i algunes cançonetes d'un grotesc barroer que indignaven la seva mare i amb les quals ells es feien uns tips de riure que refrescaven el cor.

Vagabundejar entorn de les caneres; aplegar la canilla més desqualificada que pugui proveir la ciutat, i disposar-la, en ordre de batalla pels carrers, per a combatre altres gossos de semblant ganduleria: heu's aquí la idea que Montmorency es feia de la gran vida . Dit tot això, es comprèn la seva completa aprovació al nostre projecte de dormir als hotels, hostals o paradors.

En dir jo aquelles paraules, va semblar que tota la seva sang refluïa envers el cor; va esdevenir blanca com un marbre, i sos ulls blaus, tan grans, mirant els meus de fit a fit, hom diria que volien llegir en el fons de la meva ànima. -És possible?... barbotejà. -Me'n responeu amb la vostra honor... ¿és veritat, senyor?... -, senyora, amb la meva honor...

-Llengue, llengue... I tots li mostraren un pam de la seva. -Què t

Com que era tard, a en Víctor li va fer llàstima que la seva tia se n'anés sola a casa, i li deman