United States or Curaçao ? Vote for the TOP Country of the Week !


I allò era ben veritat. -Però fer-se a la mar amb aquest vent seria la major de les bogeries; i jo t'estimo massa, nena, per a exposar-te a perills innecessaris. Vaig pensar que aquesta era una bona conclusió; però Ethelbertha replicà, simplement, que, vistes les circumstàncies, hauria estat el millor no anar a bord fins el dimarts. I deix

L'ànim s'entristeix pensant lo que seria avui la societat rural, que dos segles enrera bastia en nostres afraus aquestes estacions agrícoles les ombres de les quals avui admirem, si una alenada de mort no li hagués glaçat la sang al cor. De segur que res tindria que envejar a França, Inglaterra i Alemanya.

Després d'ell se n'aixeca un altre, fent veure la innocència d'aquell que aconsella de demanar vaixells, com si Cirus no hagués de continuar el viatge, i fent veure com seria innocent de demanar un guia a aquell «al qual espatllem l'empresa»: -Si ens fiem del guia que Cirus ens doni, què ens impedeix d'enviar Cirus a ocupar les altures pel nostre compte?

S'havia dut l'última cullerada de sopa a la boca i suspengué el braç a mig aire del retorn al plat. Que redimontri significava el silenci, que regnava aleshores al seu entorn? No es diria sinó que els hostes li havien entès el pensament i havien callat per complaure'l. Mes no, allò no era possible. Ell no havia pas desencorralat ni un sol mot; n'estava segur; i, girat d'esquena i a boca-closa, no l'havien pas pogut entendre. Però el certus és que la sala, suara tan bulliciosa, restava muda com un sepulcre. Ni un dring de vaixella, ni un piu de conversa... S'arribava a sentir el quasi imperceptible rum-rum de la bellugosa negror de mosques, que cabria un ram de falgueres penjat al sastre amb un cordill. Fitre! Seria que els hostes haurien tocat el trapau? No, sense necessitat d'esguardar-los sabia que no; els sentia a palp d'ànima i tenia la sensació que l'estaven espiant. La pell se li agrumoll

SIR ANDREU Seria una cosa tant lloable com el beure quan se gana, el desafiarlo, faltar a la cita y deixarlo ab un pam de nas. SIR TOBIAS Fesho, cavaller; jo't redactaré un cartell o jo mateix li faré saber la teva indignació. MARIA Preneu paciencia pera aquesta nit, sir Tobias; la visita del patge del duc ha deixat molt agitada a la senyora.

Era indubtable que havia entrat en una casa d'hisendats, on la vida seria fàcil i el treball lleuger.

DUC No ho creguis, estimada criatura; seria fer agravi a ta feliç edat el dirte home; els llavis de Diana no són pas ni més roigs ni més suaus que'ls teus; ta veu és aguda y clara, com la d'una donzella, y tens tota la gracia d'una dona. Jo que'l destí et designat per aquesta tasca...

Encara fora millor que un dels que volen, perquè el que ell estrafaria seria un joc, una imatge, un fill del seu poder imitador. Al moment va sentir un desfici febrosenc, una joia, un dolor, una ansietat, un desvari, que segons opinió autoritzada, són símptomes precursors en tot infantament d'una obra d'art.

Quan no ens hem perdut fins ara, vaig pensar ¿què ha de venir, que ens tombi? Lo únic que em donava ànsia era la nit; però, en fi, la Santa Rita era valenta i el timoner entès: què molt seria!... Un cop lluny de terra, viràrem en popa i s'arm

I és que aleshores la satisfacció era una sola, mentre que ara en tenia dues: la de saber-se estimat i la d'estar segur que la dona que estimava no seria de ningú més que d'ell. Per això, donant eixida al goig que li inundava l'ànima, va llançar una corranda al vent: «Ira de bet, Jan, te cremàs! quina minyona t'has cercada! Ira de bet, Jan, te cremàs! Tu la vols, pro no l'hauràs