United States or Rwanda ? Vote for the TOP Country of the Week !
Altrament seràs la riota de tothom, perdràs tots els teus drets i tu, l'hisendat més fort del terme de Vilablanca, et veuràs reclòs dins una trista cel·la i subjecte al passament, que els teus marmessors vulguin donar-te. Algú pla que riuria. No, no m'aixarparan, jo servaré.
-Ah!... va fer el vell rabí, tot redreçant-se, amb els ulls badats d'admiració: -és la petita Súzel, estima la petita Súzel!... Vaja, vaja, vaja... me n'hauria hagut de témer! Però no hi veig mal en això, Kobus; la petita és molt gentil. És el que et convé... hi seràs feliç, molt feliç. -Volen donar-la a un altre! interrompé Fritz, desesperat. -A qui? -A un anabaptista. -Qui t'ho ha dit?
JUTGLAR Bé, molt bé!... Vatja, que Déu te guiï; el dia que Sir Tobias deixi de beure seras el troç de carn d'Eva més aixerit que hi haur
-Sempre seràs plaga! digué el Rector, ja més asserenat i agafant-lo pel braç. -Però ja n'hi ha prou, de misteri, que estem cridant d'una manera inconvenient l'atenció de la gent d'aquesta casa. Entra i et presentaré, advertint-te per endavant que de cap manera consentiran que segueixis ton camí amb semblant temps.
Seràs un desgraciat! -em deia ell- i jo li responia: ¿Que ho ha estat vostè amb la mare que no era rica? -Gran escàndol. ¡Això és faltar al respecte. Tú no tens món! i fins un altra baralla no ens dèiem res. Jo, francament crec que amb l'amor no s'hi poden fer jocs. L'amor és massa gran i la vida és massa curta. Pel poc temps que un home és a la terra cal restar-hi com un cavaller!
Tot d'una d'haver arribat aquells lacedemonis, Heraclides, informat que vénen per l'exèrcit, diu a Seutes que allò és una ocasió magnífica per a ell: -Els lacedemonis necessiten l'exèrcit, i tu ja no: cedint-los-el, els seràs agradable, i els soldats no et reclamaran més la paga, ans sortiran del país. En haver sentit aquests mots, Seutes fa conduir els enviats a la seva presència.
DUC (a Viola) Ah, novell hipocrita! Que seras quan els anys t'hagin blanquejat la testa? Guàrdat, que si ta fellonia creix ab tu, ella t'envolcallar
El vell rabí s'acostava, doncs, tot agitant el cap amb un aire grotesc i salmejant: -Calavera... calavera!... No canviaràs mai, doncs? ¿Seràs sempre el mateix foll que jo havia conegut, que jo havia fet saltar damunt els genolls i que volia arrencar-me la barba?
Y ara recordo que és ella qui m'ha dit que havies perdut el seny y aleshores t'has presentat rient y ab els posats que en la carta t'aconsellaven. Serènat, jo t'ho prego; has estat el protagonista d'una burla crudel, però jo't juro que quan sabrem els motius y els autors, tu mateix seras jutge y part en ta propria causa.
-No t'he dit que series tu? Doncs tu seràs, i ningú més. ¿Què vols que se me'n doni, de tots els altres homes? -I, conseqüent amb sa formalitat, defugia tot lo possible anar a balls i fontades, no feia papereries de cap mena amb el jovent i tirava sempre enll