United States or Vietnam ? Vote for the TOP Country of the Week !


Arriba un a una reunió de cafè o passeig, i, si vol vèure's rodejat d'una cinquantena de curiosos, no més que preguntar: ¿Que no saben lo que ha succeït? Si el diari porta que la pluja ha escrostonat la fatxada d'una casa acabada de fer, tot seguit sentireu vint o trenta persones que diuen: -Home! ho tinc d'anar a veure. Ja aquest succès és un alicient per a la curiositat pública.

-Heu fet prou i massa. He anat a veure Sereny Harper, com una vella bleda, esperant que li faria creure totes les beneiteries d'aquell somni, quan (ja us podeu ben amanir!) em trobo que ella havia esbrinat per Joe que vós fóreu aquí i sentíreu tota la nostra conversa d'aquella nit. Tom, no pas com acabar

No, Joe: ja us sentireu millor, d'aquí una estona- digué Tom. -Penseu en les pescades que fem aquí. -Tan se me'n dona, de les pescades. Vull anar a casa. -Però, Joe, en cap altra banda no hi ha un lloc tan de primera per a banyar-se. -El nedar no solta: tanmateix, no trobo que m'interessi quan no hi ha ningú per a dir-me que no nedi. He fet el determini d'anar a casa.

És cosa que sorprèn, com un hom matineja quan va d'excursió! Embolicats com esteu amb un senzill cobertor sobre el fons de la barca, i amb una maleta Gladstone per coixí, mai no sentireu aquelles súpliques que a casa és costum de fer amb un accent tot humil: ¡Deixeu-m'hi tombar sols sigui per cinc minuts! A dos quarts de nou ens havíem desdejunat i passàvem Clifton Lock.

-Doneu una mossegada al llençol i no vos en sentireu tant!... Ja estar

Napa!, puieu, cuiteu, puieu! sentireu una llei de musica! cridava el pastor des d'un finestral. Tots callaren. La veu de una veïna es filtr