United States or Grenada ? Vote for the TOP Country of the Week !
Si jo em morís, guardala bé: sentes? En Biel va fer com que s'enfada. -Mira que és prou!... Sempre em surtes amb les mateixes ximpleries!... ¿Qui en parla, de morir?
Temia que les malvolences tancades ara a l'ànima de tot Cassanelles, esclatessin una hora o altra, i engeguessin riu avall aquells castells. I ho temia de tal manera, que mai se cansava de predicar al minyó que es malfiés. -Vés amb compte: sentes?... Mira que ara ja no és en Bartra sol, qui te la porta votada. Cal que vigilis, perquè un tret o una ganivetada de trascantó són cosa d'un dir Jesús.
-Sigues bo: sentes?... Sigues bo... I mossèn Esteve va llançar alguns sospirs. Tothom restava mut... tothom tenia clavada la vista en la del capellà. -Els sospirs de la mort- va fer, de baix en baix, el metge. Va acostar-li als ulls un broc encès de la llumenera, va contreure, com malgrat ell, els llavis en un nou gest de mal averany, i va fer un senyal al vicari, que havia acudit a corre-cuita.
-Para-hi ment: sentes? L'home no pot voler-la en cap manera, la mort d'altri: ni la mort ni el més petit dany. Perquè el que mata o tan sols atempta contra la vida del proïsme... fixa-t'hi bé, fill meu!... és condemnat en aquest món i a l'altre: en aquest món per la justícia dels homes, que no el miraran mai més com a germà; a l'altre, per la justícia de Déu, que li far
Ben aviat el moviment de manxa del seu pit, de tota la seva persona, va esdevenir més pesat, començant-se a arrossegar d'una manera que feia condol. I, encara, entre sospir i sospir, anava repetint les mateixes paraules, acompanyant-les d'un caient d'ulls tot melangiós i d'un mig riure apagat: -Sigues bo: sentes?... Sigues bo...
En Biel, que no el perdia de vista, va sentir fred al cor, notant que l'esglai li segava les cames. -Sigues bo: sentes?... Sigues bo... Prou tenia raó d'esglaiar-se, en Biel. Tanta raó, que encara el senyor metge no havia aixecat el cap, quan els ulls del sacerdot varen esdevenir vidrosos, el seu bleix va afeblir-se més i més, i la moradura dels llavis va enfortir-se.
Les parets blanques, les cortines blanques, el sostre blanc, tenien l'aire d'un corgelador pa de neu. -Hola, Biel... Hola, Malena... va confegir arrapat a les mans, repenjant-s'hi per tornar el bleix. Tot seguit va deixar la de la Malena i va començar a amanyagar la que tenia empresonada a en Biel, bo i mormolant, a cada manyagada: -Sigues bo: sentes?... Sigues bo...