United States or Gabon ? Vote for the TOP Country of the Week !
Heu tingut mai una criatura abraçada al coll? Si l'hi heu tinguda, i, sobretot, si aquesta criatura era carn de la vostra carn, aquell dolç refrec de pell fina i molsuda com la d'un prèssec madur, aquell cric-cric d'un cor minúscul batent lleuger com l'esperit d'un rellotge, el pessigolleig d'uns llavis humits i gelatinosos escampant-vos per entre l'esbrotada pelussera del coll l'escalfor tebiona i rosada d'un alè sense màcula, i el panteix melòdic d'una respiració fàcil ritmant-vos sons inarticulats a cau d'orella, vos hauran fet fruir una sensació sense nom, de reminiscència paradisíaca, suggestiva, fonda i regeneradora com cap altre de les que lleva l'arbre de la família.
Voldria veure la sensació que hom experimenta en parlar d'aquesta manera.
I aquests mots li caminen cor endins amb un aire diví de novetat, li causen una sensació tan forta, que resta amb la mirada fixa, sense veure res, oblidat del lloc, de l'hora i de la Genoveva. -El que jo vulgui... Déu meu!... el que jo vulgui!...
El ventrell s'encongia amb una sensació de buidor, com sol succeir quan en un somni pesat ens figurem caure daltabaix d'una timba.
A l'hora present sentia envers ell una clara sensació de desgrat, i el seu únic desig era de veure com el treia d'allí. Però quelcom hi havia, en ell, que li semblava conegut. S'acost
L'Andreu a l'ombra, rosegant un mos de pa negre i dur, contemplava amb dolça mirada a la mossa, dreta al davant seu, a ple sol... La mossa callava... Ell sentia un benestar!... una sensació dolcíssima, com si aquella dona li passés la m
Deu tenir la seva explicació. -No, no la té, i això és el més remarcable de tot. Solament ho puc explicar com una estranya sensació d'inquietud que sembla haver-se apoderat de mi. Ethelbertha m'esguard
La posta de sol, que és un fet diari que no ens pronostica desgràcies, que no ens amenaça, que sabem tots que és indispensable en els armoniosos moviments de l'univers, amb més gust la contemplem quant més melancòlica és la sensació que ens produeix. Per què?
Quina sensació més agre-dolça, la de vagar a l'atzar per vies estranyes i entre ignorats monuments, sense saber mai on s'és, ni veure enlloc gent coneguda.
Ai, aquesta sensació de reviscolament! En Llucià, amb la seva veu afeblida, en parla cada cop amb més excitació. La germana, encara ben armada de prudència, voldria calmar els seus entusiasmes, i ella mateixa resistir el corrent optimista que se l'emporta. Però arriba l'hora del primer àpat. Els plats s'apilen sobre el llit, i En Lluci