United States or Netherlands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Després d'haver pagat unes quantes factures fortes, li calia reveure els seus llibres, els compte-corrents dels bancs i obrir la caixa per a constatar de nou el fet de la seva riquesa i pendre coratge. La muller i els fills semblaven d'una altra raça. Despenien el diner amb fuga, sense recances.

Com si la paraula Estat hagués sigut per ell un raig de llum, entrava en una sèrie de consideracions sobre els conceptes d'Estat i de Pàtria, que de moment semblaven desviar-lo de la qüestió, però que aviat es veien conduents a la finalitat del raciocini.

Era bastit en pedra d'un groc clar i resplendent, amb grans escales de marbre, una de les quals menava al jardí. Cúpules magníficament daurades s'alçaven damunt la terrada, i els espais que hi havia entre les columnes que voltaven el casal eren plens d'estàtues de marbre que semblaven vivents.

No es veia cap barca en el mar: només s'hi obiraven, lluny, molt lluny, dues gavines, que hi ressaltaven per llur bLancor i que, tot volant, volant, semblaven immòbils i feien l'efecte de dues estrelles que parpellegessin solitàries en mig del cel. Jo tenia nyonya... una galvana, una son!... Me vaig posar a l'ombra d'una vela estesa, i em vaig lliurar al temptador ensopiment que m'afalagava.

La tia Paulina estava tan nerviosa, que els inofensius calçotets li semblaven un obstacle invencible, una mena de falange macedònica, que sortia brutalment a disputar-li la victòria.

Ni un catau deshonest i sorollós, com és ara un cafè o un billar; cap botiga amb rètol, ni targes indicant els preus amb grosses xifres per a les pessetes, i gairebé invisibles afegitons de dissimulats traïdors 90 cts . Els dos únics locals consagrats al comerç -una graneria i el despatx on s'escolava l'existència d'un subjecte pigat que era a l'ensems representant de dues companyies d'assegurances, una fàbrica de sabons i una d'aparells per a trencats- semblaven d'aspecte furtiu i de clientela evanescent.

-No sóc de vós més amada que no pas qualsevol altra? semblaven dir els ulls de la donzelleta de la mar quan ell la prenia en sos braços i li besava el front formós.

Així travessaren Huneburg d'un cap a l'altre; l'empedrat ressonava al lluny, les finestres s'omplien de cares astorades, i ells, indolentment repapats com a grans senyors, fumaven sense girar el cap, i semblaven no haver fet altra cosa en tota llur vida que anar en carruatge de posta.