United States or South Georgia and the South Sandwich Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


I en eixamplar la vista per les clarianes del bosc, convertides en camps plens d'ufana... i en contemplar la verdor esclatant i fresca de les mongeteres, i el to cendrós dels bròquils, i les tofudes mates dels ensiams i escaroles... li semblava trobar-se en presència d'un miracle en el qual ell no hi tingués art ni part.

-No me'n podia estar... no me'n podia estar- gemegava Potter. Volia escapar-me, però semblava que no pogués anar enlloc si no és aquí. I altra vegada rompé a sanglotar.

Aquest era un nou aspecte de la cosa. A Tom, abans, la seva agudesa del matí li havia semblat una bella facècia, d'allò més enginyosa. Ara no semblava sinó roïna i miserable. Decant

Els primers dies de veure's pare, a en Biel l'existència li semblava maimona i el temps cançoner. No s'acabava mai, allò de veure la criatura encarranquinada amb la bandola i mostrant les genives esdentegades! Però, malgrat aquella cançoneria, a cada moment en Biel li trobava una gràcia nova, a en Galderic.

Li semblava haver oït el trucar d'un bastó a la porta forana. Afin

I així, amb semblants antífones, arribava la família Serra-Bruna al mas, amb un aire tan consirós i desolat que talment semblava que vingués d'un enterro. Les mirandes i balconades de Serra-Bruna lluïen amb un esclat de llum que donava bo de veure. No n'hi havia per menos: don Eudald havia guanyat el plet. Aquell mati havia retornat el senyor, després de prop d'un mes d'ausència.

La majordona semblava desesperar-se al sentir-se tan maltractada: s'estirava els cabells i picava de peus com una ximple.

Conversaven, somreien, es feien signes... Semblava que l'alegria els rebotís pel cos. Però el que els donava un aire encara més estrany, era la manera d'anar adornades.

Si abans era coratjosa, va esdevenir poruga i gusarapa; si abans no reculava davant de les tenebres, ara s'esgarrifava a la sola pensada de travessar a sol-caient les soledats del bosc; si abans semblava créixer en acostar-se a un perill, tremolava ara com una fulla malaltissa a la més llunyana remor que la sobtés.

Després, al cap d'un instant, volent retornar aquell home al seu seny, de qualsevol manera que fos: -I el vostre soterrani, com era? li va demanar. -Semblava un forn. -I deveu haver-hi baixat amb un llum: veritat? -No, senyor. -Doncs, aleshores, ¿com heu pogut veure el sepulcre, el cavaller i les peces d'or? -Era il·luminat d'un raig de lluna.