United States or Germany ? Vote for the TOP Country of the Week !


Mireu aquella llum, sobre els pics llunyans. Oi, que n'és, d'encisadora? -Parlant de la naturalesa- digué George -Quin vos semblaria el camí més curt per a baixar? El camí de la dreta, encara que un xic més llarg, domina perspectives més extenses. -Una perspectiva és molt semblant a una altra- digué George. I Harris i jo el seguírem. Però no arribàrem a baix tan aviat com era el nostre compte.

A la cantonada de Wenzelplatz, Harris, que era a poques passes davant nostre, va aturar-se i digué, ficant-se les mans a les butxaques i mirant a tot arreu: -Que n'és, de bonic, aquest carrer! George i jo el seguírem. A dos cents metres, al bell mig, hi havia la tercera d'aquelles estàtues-fantasmes.

Seguírem avant i arribàrem a un paratge bell i lluminós. Quatre vells venerables de barbes blanques i oloroses com els lliris estaven drets. Boca humana no podria dir la bellesa augusta d'aquests ancians lluminosos. Era com una claredat que els sortia dels ulls i il·luminava blanament la faç. Sobre el cap duien corones d'or i pedres precioses i en les mans vibraven palmes d'heroisme coronat.

No cal dír si el seguírem entusiasmats. Arrib

Harris i jo el seguírem. Al carrer Femchurch deixàrem el cotxe, donant cinc xelins al cotxer, Aquest ens féu una altra reverència i ens digué que donéssim records de part seva al emperador d'Àustria. Un cop al tren, resumint els nostres parers, resultava perdut el joc per dos vots contra un. I George, evidentment despagat, llanç

Els tres dies que seguirem navegant són una història de basques i febrades que valdr

Trescàrem per caminets esborrats; esfloràrem dreceres relliscoses; seguírem arran d'embardissaments on la fullaraca i els herbeis interiors respiraven encara l'escalf acumulat en les jornades de sol; creuàrem suredes obsessionants; pujàrem turonets escombrats per un ventijol subtil; barranquejàrem entre la indecisió de la llum morent, i, negra nit, arribàrem a la masoveria xica.

Apartàrem els ulls de la temerosa visió, ens tapàrem les orelles i seguírem envant, el més lluny que poguérem de l'estret infernal; i arribàrem a un lloc on hi havia penyals d'enorme alçària i avencs de fondària abismal.

George, mirant cap a l'Oest, digué: -Allò. Seguírem la direcció dels seus ulls i veiérem un gos que venia cap a nosaltres, arrossegat pel corrent mandrós. Era un dels més tranquils i pacífics gossos que mai he vist. Mai no he trobat una bestiola més satisfeta de la seva sort, més lliure de temences. Surava de panxa en l'aire amb les quatre potes dreçades envers el cel, i tot pensatiu; deixava el pit descobert i tenia un ventre gros. Arribà, ple d'una dignitat calmosa i serena, fins a la nostra borda; s'atur

D'aquesta manera seguírem rondinant uns quants minuts, fins que una ronquera provocadora ens va interrompre, fent-nos recordar que existia George, amb qui no pensàvem pas des que havíem deixat el llit. All