sed

Ell va fer igual, i després, amb veu estentòrea: -Ara, Fritz- va exclamar, -cap a la taula! Treballa tu per la teva banda, com jo per la meva. I sobretot recorda't del vell proverbi alemany: «Si és el diable qui ha fet la sed, ben segur que és Nostre Senyor qui ha fet el vi». Menjàvem amb aquell entrenament sortós que procuren deu hores de camí a través de les neus del Schwartz-Wald.

Erckmann-Chatrian - El Tresor del Vell Cavaller

Amb aquesta navegació de quaranta dies consumiren totes les vitualles. En les partides de la Tramuntana trobaren una illa àrida i plena de rocam. La costa que la cenyia era brava, monument de ruïnes fosques remogudes pels temporals. La ribalta era dreta i eriçada, inaccessible com un mur: riells d'aigua minsa, suada gota a gota per les clivelles del penyal, decorrien rost avall fins que el magre plor se perdia en les aigües vastes amargoses. Torbats de gran fam i de intolerable sed, els monjos ompliren tota quanta vaixella hi havia en la nau, de l'aigua plorosa i regalimosa. I veient Sant Brandan aquesta gran cobejança de beure, els va dir: -No ho fasseu, no que és cosa lletja de fer ço que vosaltres feis. Si a Déu no plau mostrar-nos port, ¿per què voleu vosaltres per força prevenir la seua providència? No em plau que us emporteu d'aquesta aigua. Els monjos la llençaren tot d'una sens ni tastar-la ni mullar amb ella el llavi eixut; i per terra s'esbandí la creatura de l'aigua innocent, sacrificada. Al cap de tres dies plagué a Jesucrist mostrar-los un port. Allí Sant Brandan amarr

Llorenç Riber - Els camins del paradís perdut