United States or Myanmar ? Vote for the TOP Country of the Week !


I, amb l'esquena jupa i el posat somniós, va continuar el seu camí, cap a la taverna de mestre Korb, tot murmurant paraules confoses. Ara jo, volent aprofitar-me de les darreres fulgurances de la llanterna, vaig enfilar-me ràpidament al planiol, on se'm va mostrar un llum a frec a frec de terra. Era el del Schlossgarten. Una serventa vetllava encara.

-No, es cos no, filla: un bocí de cama... res: Ja ho saps, tu. Vaja, no siguis des morro fort: deixa'm posar es cap a sa teua falda. -Mireu quin peletrís, aquest homo! ¡Cada dia sa mateixa dèria! -Oidà! pot èsser que , que et penses que de dia en dia se m'enforteixen ets ossos! Ells no se'm corquessin més, mala negada! Cada dia més vei, noa. No hi puc adobar res, jo. -I què hi hai d'adobar, jo?

La figura amable de Jesús se'm representà, mirant-se'm d'aquella mateixa manera, com dient-me -Te vull perdonar. Abandona el darrer afany terrenal que et resta, el desig de viure.

Després d'un llarg silenci, la bona dona va rompre en un gemec: -Filla meva! ¡filla de les meves entranyes! Les llàgrimes li degotaven per les galtes, i jo em sentia escanyat per un sanglot contingut. -Ja ho veus, Minguet- Va afegir de seguida: -aquesta noia se'm fon com un terrosset de neu.

I, si de vegades reclamo feina, em plau que se'm tracti amb justícia: mai no en demano més de la que em pertoca; i no puc suportar que me'n donin si no l'he desitjada. George: -Us aconsello de no capficar-vos per aquesta qüestió. El vostre natural, massa tocat i posat, us fa creure que se us carrega de feina, quan en realitat no en teniu ni la meitat de la que us pertoca.

¡Amb quina confiança i quin consol vaig pronunciar aquest vot! Se'm represent

I com sentís que tirava un roc al gos perquè no se'm allunyés: -Cerqueu gotlles!... poc en trobareu cap!... flairen el mal temps de lluny i se'n van!...

Anant de cami cap a un mas de la Selva, on tenia la família, se'm féu tard per motius que no cal explicar. El sol era baix quan vaig arribar al moli de l'Om, distant encara tres hores del terme del meu viatge; mes, per tard que fos, haguí d'aturar-me a beure una mica d'aigua, i em vaig asseure en una pedra, a la vora del riu, a descansar un moment, tot fumant un cigaret.

Allí el pare se'm descarreg

Des d'aleshores, mai més. -Un artista com vostè el devia sentir d'una manera tan dolça l'amor! Quines coses devia dir! quines paraules! -Oh pobre de mi! No ho cregui: sempre he estat d'una gran timidesa. Quan em trobava davant d'ella se'm feia com un nus a la gola. Li volia dir moltes coses! però les meves paraules eren tan pobres! Demés, mai mai n'he sabut, de dir fineses.