United States or Chad ? Vote for the TOP Country of the Week !
La multitud se'n retir
Després, temps després ho vaig saber... Varen passar tres dies mortals sense que aquell home tingués noves del seu fill... tothom el donava per mort, però ell no se'n aconsolava... tenia un raig d'esperança al cor i tres dies mortals pass
Se sent el soroll de les anelles de la cortina del confessionari que llisquen pel filferro que les aguanta. Mossèn Ponç li ha donat l'absolució. Obre la porta grinyoladora, surt, fa un acatament ple d'unció a l'altar major i se'n va cap a la sagristia. La Clàudia roman una bella estona asseguda al banc del seu mas.
I, quan ho haja dit, que se persigni; i l'endemà, a entrada de fosc, que se'n vaja tota sola fins al roure llampat i que doni tres voltes a la soca morta; i a cada volta, que escupi tres vegades a la cretlla més grossa que hi ha, i cada vegada, que digui l'oració. I, això, que ho faça fins que hi haja senyals.
En aquelles hores de dolor en què l'ànima esdevé poruga i els ulls se'n van al cel entre harmonies de clemència, la jove havia sentit la frisança del penediment. Havia maltractat la velleta i havia injuriat la Rosa, les va treure de casa, i quan van marxar, tots van deixar el mas com si fos apestat. El comiat els esglaiava. Un cop el fill fou al món i el sentí plorar amb vigoria, la jove torn
-Per què se'n posa de roba de sac, i de cendra damunt la testa? deman
A la nena li posaren els noms de Paulina, Leocàdia i Maria de la Mercè: Paulina perquè l'àvia se'n deia, Leocàdia perquè la seva mare era una mica romàntica, i Maria de la Mercè perquè va néixer el 24 de setembre. La infantesa de Paulina no va ser molt regalada, que diguem.
Però ell res; com si no se'n hagués adonat gens ni mica, seguia: -Eeeeefa... jééé... hatxaaaa!... cooootacà!... Al cap d'una estona es trob
Així és que a la fi se'n va tornar a casa seva, i estava molt tristoi perquè li calia de mala manera una princesa de bo de bo . Un vespre hi va haver una tempesta que feia feredat: tronava i llampegava, i l'aigua queia a bots i a barrals: tanmateix era una nit que esgarrifava. Al mig de la tempesta, algú truc
Sa mare després de conversar bella estona amb aquella senyora, se'n anà. Al veure-la desaparèixer, en Peret sentí que el coll se li nuava... Les llàgrimes li vingueren als ulls i vaga, però dolorosa, una idea s'apoder