United States or Cuba ? Vote for the TOP Country of the Week !


Se'n va de seguida a reposar: enviant amb tot una guàrdia al cap del pont: però no l'atac

Huck i jo no en som pas, de criaturetes ploraneres. Aquí ens estarem: veritat, Huck? Que se'n vagi, si vol. Em penso que sense ell podem anar tirant, ça com lla.

-Eh, eh, Fritz- em deia, -veu's aquí el que se'n diu una gentil matinada d'hivern. -Sens dubte, però una mica crua. -M'agrada el temps sec, a mi; això ens refresca la sang. Si el vell pastor Tobies tingués l'ardidesa de posar-se en camí en un temps com aquest, aviat no se'n cantaria gall ni gallina de tot el seu reumatisme. Jo somreia a la punta dels llavis.

En això vaig reparar una mena de palpitació en les tenebres, i se'n destac

Sobre aquestes bases, parteixen, després d'haver donat i rebut penyores de fe. L'endemà, tornen duent tres-centes barques, cadascuna d'un sol tronc d'arbre, i en cadascuna tres homes, dels quals dos desembarquen i es posen en ordre de batalla; el tercer resta. Aquests últims, agafant les barques, se'n tornen.

En Nofre se'n va adonar; començ

Mes, en fi, no se'n demanen pas cada dia, de blancas manos , i el meu cas val la pena de fer-lo, un sacrifici.

Els meus amics se'n burlen¡ i la mateixa dispesera no en sent cap admiració, excusant la seva presència per la particular circumstància d'ésser un present de sa tia.

Camina que caminaràs, passava el pont de la riera, aquell pont tant vell que ningú sabia qui l'havia fet. Ell hi anava a. jugar quan era petit i la seva mare, que al Cel sia, el renyava, perquè ja deien que el dia més impensat s'esfondraria... I no obstant, els anys havien passat, el pont es tenia ferm... i ell se'n anava.

Per tot arreu ressonen tristos adéus. Els estudiants prenen comiat de llurs families per a marxar a ciutat, a la freda reclusió de les aules, després d'haver-se amarat de sol, de llibertat i d'alegria durant les vacacions. Ah, que de pressa ha passat el bon temps! Adéu, simpàtics jovenets, adéu!... Els estiuejants, que animaven la nostra marina amb llurs figures aristocràtiques, amb llurs vestits vaporosos, amb llurs virolades ombrel·les, que s'obrien com grosses flors sobre les platges lluminoses, se'n van cap a la gran urbs llunyana. Cada dia en passen tartanades, i els nostres carrers van restant més i més deserts. Adéu, adéu!... Tal volta una fulla seca s'atura, palpitant, sobre els vidres de la meva finestra, i, terrosa i balba com una m